Ens hem convertit en romans?

Hi ha un moment a Espàrtac (Stanley Kubrick, 1960) en què els gladiadors revoltats que hauran de capitanejar l’exèrcit dels esclaus alçats contra Roma beuen, riuen, criden i s’exciten com posseïts amb l’espectacle que ells mateixos s’han organitzat. Són a Càpua, la ciutat on havien viscut esclavitzats. Fan festa a tot el volt de l’arena de l’escola de Lentulus Batiatus (Peter Ustinov), on varen començar la revolta. Dos patricis romans amenaçats i violentats són obligats a lluitar a mort com abans els patricis obligaven els gladiadors. És el lloc on ha mort Draba (Woody Strode), l’amic que després de vèncer Espàrtac en combat s’ha negat a matar-lo com li exigien les matrones romanes que presidien la lluita. Quan hi arriba i ho veu, Espàrtac (Kirk Douglas) s’encén d’ira, s’indigna de mala manera, atura el combat i s’enfronta als seus companys, que, d’entrada, l’escridassen. Espàrtac no afluixa i atura la festa espasa en mà. “Ens hem convertit en romans?”, crida el gladiador. D’aquell cop de geni en surt el reconeixement del líder i del lideratge que posarà Roma, la totpoderosa Roma, contra les cordes. Hi ha coses que miro de fer sempre abans d’acabar l’any. Una d’aquestes és revisionar Espàrtac, que em carrega piles. Ho vaig fer ahir. I de totes les relectures que en vaig fer destacaria, avui que marxa l’any, l’esperança que el 2024 porti algun lideratge que ens cridi com Espàrtac. “Ens hem convertit en romans?” Bon any!