2024, l’any de Junts?

Si fem una mica de prospectiva sobre el que pot passar en política catalana durant l’any que acabem d’estrenar, hi ha prou elements per dir que, així com el protagonista del 2023 va ser el president Puigdemont, el del 2024 pot ser-ho Junts. La dificultat que presenta el nou any és que –també!– és any electoral: al juny eleccions europees i a principis del 2025, si res no s’avança, al Parlament. És a dir, el primer semestre, campanya d’europees, i el segon, precampanya al Parlament. Fet que significa que l’estratègia recomanable per ser forts en la negociació amb Madrid, que és la de la unitat de país, xocarà amb l’estratègia de diferenciació que pot ser recomanable als partits de cara a preparar la seva oferta electoral. Això vol dir que per part de tots els partits veurem coses rares. Junts és jove i necessita consolidar-se, però es fa partit –pensar en la militància– quan no hi ha eleccions –pensar en l’electorat–. Si cada any hi ha eleccions, és complicat. L’objectiu principal de la legislatura espanyola és la llei d’amnistia. De la seva evolució dependrà la presidència de Sánchez i l’acció política de Puigdemont. Una negociació complexa que no dona marge de temps més enllà de les europees. Sobretot si el candidat de Junts és el president Puigdemont. Decisió que encara no s’ha fet pública i que alliberarà dues incògnites d’una sola tacada: qui és el candidat de les europees i qui ho és a les eleccions del Parlament del 2025. O si és el mateix candidat per a les dues cites electorals. Ja ho veurem. En tot cas, aquesta decisió que és clau per a l’electorat pot generar tensions internes al partit just quan el que es necessita per guanyar eleccions són partits cohesionats. El president Puigdemont va resoldre molt bé el repte que li va plantejar l’any 2023 i des de l’exili és clau en la política espanyola. Veurem quin encert té Junts en conjunt per resoldre el que li planteja el 2024. Al país li convé encert.