El voraviu
Mort en creu a qui guanyi
Ja som al 2024, setè any després de l’U d’Octubre, i és el que espera al final
Crassus (Laurence Olivier) ha sortit de nit a les portes de Roma acompanyat de Juli Cèsar (John Gavin). Està emprenyat com una abella. La seva victòria i el seu poder no aconsegueixen ni una petita mostra d’afecte de Varinia (Jean Simmons). El rebot que porta és monumental. Reservaven Antonino (Tony Curtis) i Espàrtac (Kirk Douglas) perquè lluitessin al circ davant de la població romana, però canvia de plans i li entra la pressa pel moment final. “Ara provarem el mite de la fraternitat entre els esclaus. Que lluitin aquí. Que lluitin a mort. El guanyador serà penjat i mort a la creu.” Espàrtac fa via i imposa la seva destresa amb l’espasa. No suporta pensar en el patiment que passaria Antonino, penjat i mort a la creu. Li demana perdó, li travessa el cor i en la mort instantània del poeta frustra les ànsies d’espectacle de Crassus. Aquí va ser Aznar qui va vaticinar que els independentistes no sobreviuríem al mite de la fraternitat. També Pérez Rubalcaba hi va dipositar esperances encara que Espanya mateixa hi deixés algun llençol. Al final, déu-n’hi-do si n’han sabut! Fa anys que desafiem el mite de la fraternitat entre esclaus. Fa anys que lluitem entre nosaltres a la sorra de Càpua. Com si hi hagués alguna esperança de vida real a l’escola de gladiadors de Lentulus Batiatus. Com si no sabéssim que al que guanyi el combat l’espera una mort pitjor. L’espera la mort en creu. Ja som al 2024, setè any després de l’U d’Octubre.
