Encàrrecs

Les convencions del temps cronològic s’imposen aquests dies i ara resulta que ja som al 2024 i que “ha passat un any”. És una manera de comptar, però, a vegades, hi ha seqüències més significatives que no pas el petit canvi d’una xifra. Me’n venen al cap dues que dec a l’amic Jaume Subirós del Motel Empordà i l’Almadrava de Roses. La primera fa referència a Josep Pla, que, quan s’acostava l’estiu, li feia a Subirós un encàrrec solemne: “Faci el favor d’avisar-me, sisplau, tan bon punt arribi la senyora Angieletta Volante al seu establiment.” Això va ser un ritual a partir del 1974, és a dir, durant els darrers sis anys de la vida de l’escriptor. La dottoressa Volante, onze anys més jove que Pla, era una agradable jubilada del departament de Belles Arts de Florència que tenia el bon gust de passar uns dies a l’Almadrava cada estiu. Pla i Angioletta es van acostumar a tenir llargues converses a l’espectacular terrassa de l’hotel en les quals el de Llofriu podia desfogar el seu enyor permanent d’Itàlia amb una persona intel·ligent i culta, i fer-ho en la llengua del Dant. Acabada la conversa anaven a sopar, cadascú a la seva taula, això sí. L’inici de cada trobada començava sempre amb un intercanvi que dona perspectiva al recompte dels anys que passen. “Signore Pla, un anno in più!”, li deia Angioletta. “Si, signora, ma un anno di meno!”. L’observació era irrefutable. Un altre encàrrec que Subirós solia rebre era del doctor Moisès Broggi, al Motel de Figueres. L’última vegada que hi va anar, el novembre del 2012, en marxar li va fer l’encàrrec habitual: “M’avisi, sisplau, de seguida que tingui múrgoles.” L’últim dia d’aquell any, però, Moisès Broggi va morir amb 103 anys a les espatlles. Com que les múrgoles no treuen el bec fins per Sant Josep, aquesta vegada Subirós ja no va poder avisar el centenari vitalista, l’home que seguia la seqüència temporal segons el calendari de les múrgoles. Temps cronològics i temps significatius.