Els gossos, més que simples mascotes

L’opció dels gossos com la mascota familiar més estesa i la seva progressiva incorporació a l’àmbit domèstic urbà planteja un repte d’atenció pública i de bons costums que ciutats com Barcelona han de liderar. És el que pretén l’aposta municipal barcelonina pels espais d’esbarjo, més d’un centenar a la ciutat. Anem pel bon camí i convé fer-ho al conjunt de municipis del país, perquè en aquest tema cal ser ambiciosos, tant pel que fa al benestar animal com pel que fa també a l’educació dels propietaris dels animals. Un gos no pot ser un joguet, i fer-se’n càrrec comporta en primer lloc assumir la responsabilitat de tractar-lo com cal, amb passejades adequades en temps i forma, i proporcionar-li una assistència sanitària eficaç. Una atenció que, en segon lloc, ha de ser compatible amb les bones pràctiques destinades a evitar les molèsties als veïns que no tenen gossos o que senzillament no els agraden. Per això resulta igualment necessari mantenir i reforçar la via punitiva contra els maltractadors i els incívics que encara avui els piquen o els fan seguir a trompades, i que deixen que campin arreu sense lligar-los o sense netejar les restes orgàniques que dipositen pels carrers. L’abandonament ha de ser, en aquest sentit, un càstig exemplaritzant per erradicar unes pràctiques tan inhumanes.

En totes dues direccions s’han fet passos notables i avui podem dir que la nostra societat ha assumit que la gestió de les mascotes domèstiques reflecteix, a dins i a fora de casa, el millor i el pitjor de la nostra condició humana. El que també és indiscutible és que els gossos, igual com d’altres animals adoptats en l’àmbit domèstic, si son tractats adequadament ens ho recompensen àmpliament amb una companyia que en alguns casos adquireix fins i tot efectes terapèutics. Aquest, doncs, és un camp que també ha de formar part de les prioritats municipals, com també ho hauria de ser l’ajuda pública a les gosseres, actualment recintes desbordats en els quals resulta tan admirable la feina dels cuidadors com evident la manca de recursos suficients per acollir els animals orfes d’una família i donar-los una merescuda segona oportunitat.