Pobret Cercas!

Javier Cercas ha acabat orelladret l’any i ha encetat el nou amb la parròquia posant-li els pàmpols auditius ben calents. Res a veure amb quan totes li ponien per Soldados de Salamina o quan els Lara varen reomplir-li la bacina amb el Planeta 2019. Pobret Cercas! Segurament deu veure venir més oportunitat en d’altres llocs, però ara per ara sembla sincer. Se sent traït, molt traït i crida a la revolta. Sí, sí! A la revolta! L’intel·lectual més llepa de l’emèrit i del sanchisme, ara crida a la revolta! Com Aznar! A la revolta, com l’alta judicatura! No s’està de res. Diu que tenim “una classe política cínica, irresponsable i enverinada pel poder”. Creu que “hem tocat fons”. Per això es declara “antisistema”, diu que passa “a la clandestinitat” i escriu que fa “una crida a la rebel·lió”. De fet, així es com titula el seu article al diari de la intel·lectualitat orgànica sanchista, “Un llamamiento a la rebelión”. Declara que ha votat el PSOE durant dècades i que no pot aguantar la traïció que representa el pacte amb Puigdemont i l’amnistia que preparen. Diu que a partir d’ara votarà en blanc. No fa transcendir res de la situació familiar que això li comporta. No sabem si ha hagut de refer les taules de Nadal, o ha sabut veure la situació amb mirada llarga i ha compartit torrons i cava amb sa germana, diputada del PSC, que el partit va cedir a Junts perquè els de Puigdemont tinguessin grup parlamentari al Congrés. Pobret Cercas! La vida és dura.