Diputacions democràtiques

La democratització de les diputacions constitueix el problema central de la governança territorial de Catalunya. Avui són indirectament electes, però si fossin d’elecció directa, aquest fet canviaria radicalment la seva legitimació. Actualment es formen per regidors elegits per regidors, res més. I són balnearis del corporativisme dels partits.

Només per simple descentralització podríem atorgar govern a les Terres de l’Ebre respecte del Camp de Tarragona. Al Pirineu i l’Aran respecte del Pla de Ponent, i a la Catalunya Central respecte de la regió de Barcelona. Recentment, l’alcalde de Barcelona ha reclamat la constitució de la regió metropolitana de Barcelona, quan resulta que ja tenim una institució adient, representada per 43 dels 51 diputats provincials de Barcelona.

L’elecció indirecta de les diputacions i la manca de programes polítics al respecte, és una llosa de desgovern. Molts, per no dir tots els diputats provincials, assumeixen un càrrec sense programa ni sense responsabilitat política, de la qual mai no respondran. Acaben per dir que no són govern regional, que ells només donen suport als ajuntaments i que, per favor, que la ciutadania ni se’ls acosti perquè no es deuen a ella. Mireu, per contrast, els set governs provincials esdevinguts comunitats autònomes (CCAA), les tres diputacions basques, o els onze consells insulars de cada una de les illes dels dos arxipèlags, tots ells directament electes. Assoleixen un govern que a Catalunya només ostenten els 10.000 habitants de la Vall d’Aran, merescudament, però en contrast amb el buit de la resta de país, tot ell sense governs regionals. A l’entorn basc, amb Navarra, La Rioja i Cantàbria allotgen sis governs provincials, directament electes, amb la meitat de la població catalana i idèntica extensió superficial.

N’estem molt lluny, i el principal és que ni ho trobem a faltar, però ens fem trampes com muntar un munt d’organismes sense legitimitat democràtica. A manca de governs regionals, existeixen mapes de la Generalitat amb el seu model regional, cadascun diferent del departament veí i existeixen autoritats del transport metropolità (ATM) sense representació dels afectats. En el cas de l’ATM de Barcelona, sense deu comarques concernides, etc. I per acabar-ho d’adobar es pensa en nous organismes amb representació només de les grans ciutats, se’n diguin Arc Metropolità, Regió de Barcelona, etc.

Les diputacions no estan en mans de la Generalitat, quan sí que hi són en el cas basc amb l’excusa històrica, però també a set CCAA uniprovincials han desaparegut del tot i a les illes hi ha governs similars. Fins i tot les Canàries són dues províncies sense diputacions, només amb consells insulars plenament democràtics.

La sentència del TC sobre l’Estatut va imposar diputació a les nostres quatre províncies i va portar a l’absurd, per duplicació, la previsió de creació de vegueries/regions. I ens vam quedar aturats en el bloqueig institucional. Tanmateix, les províncies no són ni immutables ni institucions de base plenament constitucional, com sí que ho són les CCAA. Un pacte polític podria resoldre el bloqueig actual i una solució que ens assimilaria a les CCAA uniprovincials seria Catalunya província única, que garantiria la plena competència de la Generalitat en organització territorial.

Aspirar a l’elecció directa de les diputacions indica un camí que es completaria amb redibuixar les seves fronteres, per exemple amb el Baix Penedès dins de la seva regió, però el camí quedaria obert amb la democratització de les diputacions.

Sàpiga Jaume Collboni, que demanar Regió de Barcelona només serà possible en un marc d’escala catalana que refaci i democratitzi les diputacions. Sàpiga que ja ho va intentar Pasqual Maragall i que amb el conjunt del catalanisme aquesta és una feina pendent.

La democratització de les quatre diputacions catalanes és el camí per emprendre la regionalització de Catalunya. I és l’únic camí transitable de no duplicació i de racionalització efectiva de l’administració existent, amb el destí d’un mapa regional més complex, en una segona etapa.