L’ofici d’escoltar

Cada dimecres, dia de mercat a Banyoles, després de dinar, arriba puntual a la placeta. S’asseu en un dels bancs i espera. Me’l trobo de camí a casa i imagino que l’avi, que espera assegut al banc, també va a casa seva. Espera algú per anar-hi plegats, en cotxe. Pressuposo que un familiar, un fill o una filla. Un avi, com qualsevol altre, amb una història com qualsevol altra, comuna, però també particular i pròxima. El primer pas per escriure una història, comuna, particular i pròxima, és fixar-s’hi; tenir mirada. Després, preguntar i, sobretot, escoltar. I cada cop més costa estimar-se aquest ofici i el periodisme que prefereix repetir el que li diuen i no explicar el que escolta. El Premi Nacional de Comunicació de Proximitat al Grup Gavarres és un reconeixement a l’ofici d’escoltar i d’explicar.