La dansa de la pluja

No hi donem més voltes. Aquesta nit venen els únics Reis del món que porten i no s’emporten. Per tant és un bon dia per demanar, i què millor que demanar coses que necessitem molt i que farien feliç a molta gent. Coses com la pau. Estarem d’acord que la guerra és una tragèdia tramada per uns pocs per enriquir-se en diners, poder o influència a costa de la mort i la desgràcia de molts, de desenes de milers de persones i famílies que només volien viure les seves vides en pau i tranquil·litat i no els ho han permès. Estaria bé recuperar la pau a Ucraïna, a Gaza i Cisjordània, a Somàlia, Iemen, Myanmar, Nigèria, Sudan i Burkina Faso... I estaria bé que amb la pau arribés una rendició de comptes inapel·lable per als màxims responsables de les matances, les neteges ètniques, els èxodes i els saquejos que hi ha al darrere dels relats oficials. La llista no seria curta, però segur que Putin (Rússia), Netanyahu (Israel), Yahia Sinwar (Hammas) i altres com ells hi serien. Això té força a veure amb la justícia, el segon desig. Qui està en contra que hi hagi més justícia al món? Ni divina, ni humana, ni poètica, simplement justícia. Encara que això comporti que els rics no siguin tan rics perquè la riquesa estigui més repartida; encara que trenqui l’statu quo dels poderosos; encara que els sentenciats no siguin els condemnats, perseguits o exiliats, sinó els jutges que han abusat del seu poder. I em permetran que per al tercer desig escombri clarament cap a casa, perquè si una cosa necessitem molt ara mateix és que plogui. No és gens original, de fet és una necessitat ancestral, que antigament inspirava danses i sacrificis, i ara, al segle XXI, ja ha motivat alguna expedició a Montserrat amb prec a la Moreneta inclòs. És clar que, encara que plogués a bots i barrals com està fent en altres llocs d’aquest castigat planeta, el que ens hauríem d’exigir tots plegats és aprendre a consumir menys aigua, aprendre a aprofitar millor la que tenim, aprendre a produir més per dependre menys. Si ho féssim així, segur que no caldria apel·lar a la màgia dels Reis, dels genis o de les Verges perquè ens facin la feina.