El miracle

Fa 85 anys, una setmana després de Reis, al Teatre Municipal de Girona es va celebrar la Festa del Nen. Els regals venien de Ginebra, d’una recaptació organitzada per l’Associació d’Amics de l’Espanya Republicana. El 13 de gener del 1939 es van reconèixer els escolars gironins que més havien destacat i el dia 16 es van repartir per tots els col·legis de Girona llibretes i llapis de colors. Els organitzadors van destacar que la República, a diferència dels Reis, no deixaria cap infant sense el seu present. Faltaven tres setmanes perquè les botes franquistes esclafessin els ideals. “És que els Reis no saben fer justícia? Podria ésser justa la festa?”, es preguntava el diari L’Autonomista el 9 de gener del 1935, i hi afegia que, “per a aquells bons minyons humils que no tenen ni balcó, ni plat ni sabata, ha arribat l’hora del desengany”. “L’escepticisme descoratjador no ha pogut obrir-se pas en l’ànima dels infants, invencibles en llur feblesa, afirmen, amb la bella cançó, la perennitat del misteri epifànic”, escriu Carles Rahola la vigília de Reis del 1935. I hi afegeix que “n’hi ha de grandets que s’obstinen a viure en aquell ambient de miracle”. Fa 85 anys el miracle no va ser la llum feble d’un fanalet esquinçat sinó la solidaritat; la humanitat és el que va guiar l’estel als “amics suïssos” . No hi ha, a Girona, cap placa que recordi el miracle de fa 85 anys.