Matí de Reis

Trenca l’alba. Tot d’una, les nenes s’aixequen del llit –ho fa la petita d’una revolada, i la segueix la gran, més mandrosa però amb la mateixa il·lusió– i corren cap a l’arbre de Nadal. Els ha costat molt agafar el son aquesta nit, tenses com estaven per si notaven alguna fressa que delatés una presència estranya a casa. Els pares, a l’aguait, ja paren l’orella des de l’habitació estant, i senten els xisclets de les filles en descobrir que els Reis ja han passat. De seguida aniran a despertar-los per desembolicar els regals plegats, sense ser conscients que el gran regal és la felicitat col·lectiva d’aquest instant. Elles no hi caben de joia, i ells tampoc per veure-les així, amb l’alegria afegida que han apujat la persiana i el carrer està moll. Pluja beneïda. Que molts matins enguany siguin tan màgics com el d’avui.