Pluja de Reis

Ses Majestats els Reis d’Orient van arribar anit a Catalunya, i ho van fer amb pluja. I s’ha de dir que, enguany, se’ls esperava. Els Reis, com sempre; i la pluja, com mai. En alguns llocs fins i tot s’esperava que en caigués més, d’aigua. En el tercer any de sequera persistent, la pluja fins i tot sortia a les cartes... A les ràdios, ahir, s’emetien entrevistes sobre el tema, s’explicaven les llistes d’activitats anul·lades a causa del risc de pluja (com la sortida de tractors en alguna població) i es feien recomanacions de com assistir a una cavalcada de Reis amb precipitacions. De veritat cal suspendre una sortida de tractors a causa de la pluja? De veritat cal explicar a la gent què ha de fer quan plou?

Quan jo era petita, per Reis, feia un fred que pelava i, tot sovint, plovia... I què fèiem? Doncs el mateix que es fa quan no plou, però amb paraigua o capelina i, a vegades, amb botes d’aigua, que era molt més divertit que amb sabates. Estem fabricant una societat tan de plàstic que ja no som capaços de gaudir dels moments únics i necessitem instruccions per a tot. O això, o és que fa tant de temps que no plou que ja no ho recordem. Doncs per començar, ens abrigàvem bé, obríem el paraigua i cap allà s’ha dit. I, finalment, ens mullàvem. I no passava res!