Una altra espurna al polvorí d’Orient Mitjà

Mentre Israel comença a filtrar els plans que té per administrar la Franja de Gaza un cop hagi acabat la guerra, la irrupció d’Estat Islàmic a l’escenari bèl·lic complica la situació a tot l’Orient Mitjà i ens recorda la fragilitat d’un conflicte que encara podria escalar més. La sorpresa, només aparent, va arribar quan es va saber que el doble atemptat a Teheran que dilluns va provocar almenys 84 morts durant la cerimònia de commemoració de l’assassinat del general Qasem Soleimaní no era obra del govern israelià, que des del primer moment ha vist en els atacs de Hamàs la mà iraniana. La reivindicació per part d’Estat Islàmic va posar novament el focus en una organització que no només té en el punt de mira els interessos occidentals, sinó que està enfrontada de fa temps amb el règim de l’Iran per diferències bàsicament religioses. Estat Islàmic representa la branca sunnita, mentre que la República Islàmica de l’Iran representa la xiïta, dues faccions irreconciliables que ja han arribat a les mans en ocasions anteriors.

L’interès d’Estat Islàmic a dur a terme una acció com aquesta precisament ara és evident: guanyar protagonisme i alhora augmentar la desestabilització entre els diversos actors que hi intervenen. A més, l’Iran no és l’únic territori on la guerra amenaça de contagiar-se. La mort del número dos de Hamàs al Líban, aquesta vegada sí per obra d’un dron israelià, ha encès els ànims de la milícia de Hezbol·là, l’altre grup armat palestí amb capacitat ofensiva. Intentar dissenyar el futur imminent en unes condicions com aquestes és molt complicat, sobretot tenint en compte que ni tan sols està estabilitzada la primera línia del front i, tot i que té la balança decantada a favor, l’exèrcit israelià encara no pot donar per assegurat l’objectiu d’esborrar Hamàs del mapa que es va marcar en resposta als atacs del dissabte negre. De moment sabem que la seva intenció de cara a la postguerra és mantenir controls de seguretat fiables, però delegant l’administració civil en organismes palestins, que, tenint en compte el que hi ha en joc, en cas de materialitzar-se només podrien ser titelles de Tel-Aviv.