L’ego no es menja

Fa uns dies vaig llegir una entrevista a en Francesc Ribera, Titot, en què explicava que ha decidit deixar de banda les editorials diguem-ne convencionals per publicar el seu nou llibre, El silenci que heu de témer, al segell Serraclara, creat recentment per ell i altres persones que li són properes. “Ho he fet així perquè és l’única manera que surtin els números. Si vols guanyar el sou mínim interprofessional, l’única solució és fer-te tu mateix el llit, perquè amb una editorial això no passarà”, justifica en el digital El Món. Celebro la seva valentia i comparteixo força de les coses que diu, com la frustració de veure com és gairebé impossible viure d’escriure, mentre que a les editorials la gent que hi treballa sí que pot viure del que tu –i altres autores i autors– produeixes. Rebre un 10% dels drets d’autor (tradicionalment és el que es cobra sobre el preu de venda, descomptant-hi els possibles avançaments, però hi ha llocs on es paga fins i tot un percentatge més baix) és una misèria. És cert que qui s’arrisca econòmicament és l’editorial, però tot i així és injust que la persona que produeix la matèria primera participi tan poc dels beneficis quan se’n produeixen. De les edicions (i els preus infladíssims) dels llibres electrònics ja en parlarem un altre dia.

Tothom sap que hi ha editorials que fan llibres com xurros i els estimen molt poc. I quan dic estimar vull dir creure que cadascun dels quals val la pena, assegurar-se que està ben fet, distribuir-lo bé i fer-ne una bona promoció. Quan treus massa productes, això és impossible: a les llibreries no pots dir-los cada mes que els cinc o deu llibres que els presentes són meravellosos. Els en destacaràs un o dos, i els altres hauran d’espavilar-se sols i confiar en la sort. L’autora o autor dels llibres recomanats, si tot va bé, cobrarà el 10% de les bones vendes que se’n facin. Els dels llibres no recomanats no en veuran mai ni cinc –i podran donar gràcies si han rebut un avançament–. Per a les editorials aquests llibres que no arriben enlloc són un mal menor.

en vista d’aquestes pràctiques és molt temptadora la idea de fer-ho pel teu compte. L’única pega és que, si ho vols fer bé, sola del tot no ho podràs fer. O almenys no ho podràs fer tot bé. Perquè, quan escrius alguna cosa, encara que siguis la persona més professional del món, necessites altres professionals que t’ajudin a fer que aquella obra sigui rodona del tot. Algú amb prou distància que et faci veure que aquí potser t’has allargat una mica massa, que allò no s’acaba d’entendre o que tal personatge necessita un pèl més de presentació. Això no sempre és fàcil d’acceptar, però si la persona que edita és bona val la pena escoltar-la perquè aconseguirà treure el millor de la teva idea. També necessites algú que ho repassi lingüísticament –encara que no facis faltes, segur que se t’ha escapat algun error– i és importantíssim que el disseny, la maquetació i la coberta estiguin ben fetes, que la tria de la mida i del paper sigui la més adient i que els arguments i mitjans de promoció siguin encertats, a més de disposar d’algú que s’ocupi de les relacions amb la impremta (dates, tiratge), distribueixi, controli els estocs (on es guarda el que no es ven?), i algú que cobri i pagui. Tots aquests elements són clau, i cap dels quals no és senzill.

Existeix una fórmula per aconseguir fer tot això de la millor manera i que siguin els autors qui ho liderin o, com a mínim, que tinguin un paper més rellevant en tot el procés i també en el repartiment de beneficis? Hi ha experiències, per exemple, de cooperatives d’escriptores i escriptors professionals, que col·laborin amb els experts de la resta d’àmbits fent cadascú el que sap fer, sense que ningú esperi que els primers s’hagin de sentir pagats bàsicament a còpia d’alimentar el seu ego i/o afegir una línia al currículum?

Si amb aquesta idea he descobert la sopa d’all, demano disculpes. De fet, m’agradarà molt saber que és així, i que hi ha alternatives que funcionen com, potser, la nova editorial Serraclara. De moment, compraré un exemplar del seu primer llibre amb el desig que això contribueixi a fer possible una fornada d’escriptors que cobrin, almenys, el sou mínim interprofessional només escrivint. Bon any i bons llibres a tothom.