Sempre van tard

Diu Illa que no serà un canvi de cromos. Diu Aragonès que si hi ha pressupostos a Madrid n’hi ha d’haver a Catalunya, que la gent no entendria el contrari. I diu Anna Erra que menys declaracions de bones intencions i que els pressupostos són el moment perquè es comenci a comptar amb Junts. De l’Ajuntament, per ara, no empenyen. Saben que s’empassaran el que acordin en altres latituds, i com que hi estan acostumats prefereixen no fer el préssec. No tothom té els pebrots que va tenir Ernest Maragall de dir públicament que ell no volia però que era la torna que li imposaven. Tal com estan les coses, és de suposar que hi haurà canvi de cromos, digui el que digui Illa, i que hi haurà pressupost a l’Ajuntament de Barcelona, al govern de la Generalitat i al govern de l’Estat. Estan tronats, però no ho estan tant com per deixar tot el 2024 amb pressupost prorrogat alguna de les tres institucions. Que tampoc passaria res. Trobaran mil maneres d’explicar i justificar per més que s’han esgargamellat cridant que prorrogar és pitjor que una de les set plagues d’Egipte. Altra cosa és quan els aprovaran. Als ciutadans que vivim obligats a fer les coses en el termini si no volem que l’administració ens escaldufi ben escaldufats, ens resulta incomprensible que puguin començar un any i un altre sense fer la feina, sense uns pressupostos aprovats. Enlloc. Sempre van tard i mai passa res. No hi ha multes ni recàrrecs.