Sánchez se la juga amb Junts
Dimecres el govern espanyol passarà la primera prova de foc parlamentària posant el decret 6/2023 a votació. Es tracta d’un text òmnibus que inclou un polèmic article 43 bis de la llei d’enjudiciament criminal que paralitzaria les causes en cas que el magistrat que les instrueix elevés una qüestió prejudicial al TJUE. Junts ho va detectar quan ja s’havia publicat en el BOE, ja que el PSOE ho havia ocultat. Amb la legislatura del verificador independent tot just en marxa, els que sostenen que el PSOE encara no és de fiar han vist com el primer episodi els dona la raó i com s’ha de revisar amb lupa tot el que s’acordi, i més d’una vegada, per detectar-hi trampes amagades. Tant se val que la modificació de la Lecrim vingui obligada per la UE com sosté el PSOE. El que és substancial és que el redactat obre una nova escletxa per desvirtuar l’amnistia i cap partit independentista el pot votar. De manera afegida, hi ha el xantatge emocional del govern espanyol, que abusa del decret i de la fórmula òmnibus per, al costat de mesures de caràcter social, fer passar qüestions amb rerefons tan poc clar com aquesta. Per poder validar el decret, no ha de quedar cap mena de dubte del blindatge de l’amnistia, sobre la qual pivota la política estatal des del 23-J.
Pedro Sánchez sap que, un cop ha estat investit, el govern no caurà, perquè caldria presentar un candidat alternatiu i l’únic possible no tindria mai prou suports. Però, per aquesta mateixa raó, el govern no té majoria alternativa per aprovar tres decrets, el de la modificació de la Lecrim i dos més de caràcter social que la dreta no li votarà mai. Per a Sánchez seria la primera rebregada parlamentària per no haver sabut calibrar prou bé la necessitat de complir de manera honesta els acords d’investidura. És l’hora de l’autèntica política: d’aquí a poc més d’un any hi ha unes eleccions en què Junts i ERC –però també el PSC– aspiren a la presidència de la Generalitat. Els tres actors hauran de filar prim en les estratègies, apostes i cessions dels pròxims mesos per poder-se presentar a la contesa electoral amb un balanç de conquestes satisfactori per al seu públic. I això equival gairebé a la quadratura del cercle.