Woody per a tothom

Els llibres d’història diran algun dia que gràcies a Woody Allen (que si em permet li diré “amic Woody”; és que ens tenim una gran confiança, sobretot des que ahir el vaig veure a la Rambla Catalunya de BCN a una illa de cases de distància d’on circulava un servidor conduint una moto)..., doncs això, li deia que gràcies a l’amic Woody hem recuperat (i amb quina força, renoi) l’expressió “benvingut Mister Marshall”. Home (i dona), és una reacció coherent. Res millor que per referir-nos al fenomen provocat per un director de cinema com l’amic Woody utilitzem el títol d’una pel·lícula, no creu?

I més enllà de l’Ebre, què? Com afronten allà que els barcelonins (i les barcelonines) respirin el mateix aire que respira l’Scarlett? (miri, a aquesta no la vaig veure perquè me la van tapar uns cinc mil caps i, sobretot, un camió de repartiment d’aigua que circulava al meu costat) Bé, doncs fatal. Com vol que ho afrontin? Amb el gen del “cafè per a tothom” totalment desfermat i amb un fred de peus que no se l’acaben.

Els està passant el mateix que amb l’Estatut o amb la millora del finançament. Mai se’ls hauria acudit demanar ni una cosa ni una altra. Però, és clar, com que els catalans ho reivindiquen, ells també ho volen. És allò de quan sopes amb una senyora, 1) primer diu que no vol postres, 2) quan tu te’n demanes, ella diu al cambrer: “Sap què? Porti dues culleretes” i 3) al final se’t fot les postres i si els de la taula del costat baden gaire, també les seves.

Quant temps falta perquè autonomies diverses exigeixin que en Woody també escampi per les seves contrades una sobredosis de glamur? (paraula que també hem ressuscitat molt). ¿I qui serà primer, Espe o Camps?

I, és clar, al país del cafè per a tothom ja em veig l’amic Woody fent 16 pel·lícules més, una per autonomia, i de propina dues a les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

I sap que és el millor? Doncs que, a sobre, la broma l’acabarem pagant nosaltres.