Tot d’una, 95 dies de baixa laboral

Un amic és intervingut a l’hospital. Res greu, però l’operació l’obliga a guardar repòs. El cirurgià l’avisa, d’entrada, que estarà uns deu dies amb molèsties. El meu amic truca al CAP per demanar la baixa laboral. Per telèfon, li gestionen un descans a la feina de 33 dies. Li expliquen que aviat rebrà una trucada per saber com evoluciona la seva recuperació. Tot per telèfon, com ja ens hi estem acostumant. Unes hores més tard de la primera trucada, i sense moure un sol dit en relació amb la baixa laboral, rep un sorprenent missatge al mòbil: la seva baixa ha estat ampliada, per art de màgia, sense que ell ho demanés, i sense que el seu estat de salut li hagi donat cap ensurt, fins als 95 dies. Li han triplicat el temps de baixa sense ni tan sols veure’l en persona, només pel fet de presentar un paper on el cirurgià confirma que ha estat operat. Per cert, és el mateix cirurgià que li va indicar que, anant tot molt i molt bé, com a molt faltaria a la feina un parell de setmanes. Si el seu treball li implicava fer esforç, potser estiraria el repòs mes i mig. Que el meu amic sàpiga, la intervenció no s’ha complicat. Així que és el primer sorprès quan llegeix aquest 95. La sorpresa no és menor quan li donen cita amb el metge, per primer cop, un mes després de la intervenció. Es pregunta com pot ser això, si hi havia la possibilitat que només fossin entre quinze i vint dies inoperatiu. El meu amic és mestre i el que vol és tornar a la feina el més aviat possible. Per això ha anat de manera voluntària al metge, han vist que estava recuperat, i té l’alta. Demà es reincorpora al seu lloc de treball. Si hagués volgut fer el mandra, s’hauria marcat unes vacances pagades fins després de Setmana Santa. Quanta gent no ho deu estar fent en aquest precís instant...