Només ens queda el turisme?

En la sèrie d’èxit Yellowstone, que se centra en les lluites dels propietaris d’un gran ranxo a l’estat de Montana per mantenir el mode de vida tradicional davant la pressió urbanística, hi ha un moment en què una de les seves oponents els etziba: “La ramaderia i l’agricultura no tenen futur, tampoc teniu indústria. Només us queda el turisme.”

La frase em va quedar gravada perquè hi vaig trobar paral·lelismes molt destacats amb el moment que està vivint Catalunya. Com si algú, ja fa temps, hagués conclòs que l’única opció com a futur per al país és el turisme i que és a aquest sector que cal dedicar tots els esforços, malgrat tots els malgrats coneguts des de fa anys. Per això s’han desmantellat indústries i per això l’agricultura, la ramaderia i la pesca fa temps que han deixat un sector clau.

Però, és clar, com els recorden, als de Montana, nosaltres també tenim un país amb uns paisatges extraordinaris i, a més, un patrimoni històric i cultural de primer nivell, que ens converteixen en un gran pol d’atracció turística.

A quin cost, però? Que no el sabem des de fa temps? Que no hem vist on són les rendes per càpita més baixes si no a moltes poblacions turístiques? Que no hem vist com el turisme està transformant ciutats com Barcelona i Girona? Que no hem vist com alguns dels nostres “paisatges extraordinaris” fa temps que estan malmesos per construccions que acullen turistes just un parell de mesos l’any i les amenaces continuen? Que no hem vist els treballs més precaris en el sector de serveis? Que no som conscients que no tenim prou recursos, com l’aigua, per suportar tanta població flotant?

Només ens queda el turisme? Voldria creure que no, però les pressions són molt fortes i no sembla que tots plegats siguem prou conscients que si només ens centrem en el turisme el camí cap al futur cada cop serà pitjor.