Un model de cavalcada
La burla mediàtica d’un Baltasar pintat de negre amb l’intent d’un suposat accent d’algun indret del Sud Global, la bomba anual de la pràctica violenta d’Alcoi, la denúncia constant d’espais antiracistes contra aquesta pràctica i el més important: el suport a l’erradicació d’aquesta violència racista en aquestes dates assenyalades, celebrades o no. No penseu pas que això succeeix gaire lluny de casa nostra. Una burla conscient, infame. En canvi, reparable. L’antiracisme alerta de pràctiques que perpetuen una estructura social d’arrel esclavista, colonialista i imperialista. L’efecte dels processos migratoris, de les múltiples identitats i de la defensa ferma del dret a viure la humanització amb dignitat han creat tants espais antiracistes com necessitats hi ha. La capital del Pla de l’Estany ha obert un model de reparació a aquesta pràctica, introduint canvis amb voluntat d’incloure o almenys respectar la diversitat de la seva població i el seu desenvolupament dins d’una societat àmpliament blanca. L’alternativa que proposa la institució banyolina descarta tota possibilitat de pintar la cara a una persona blanca per interpretar el paper del famós rei preferit de la majoria dels blancs, un altre debat, i encara menys a la resta de voluntaris blancs que integren la cavalcada. L’acció no es veu limitada a això anterior, sinó que els participants es troben entre les tres carrosses reials independentment del seu color de pell. I, potser, una qüestió que pot passar desapercebuda: cada any s’observa un ordre diferent de Ses Majestats. Canvis que m’exposa el regidor de Cultura, Patrimoni Cultural i Festes de la vila banyolina, Miquel Cuenca. Una proposta que rebat la burla, tractant la diversitat del municipi, i una subtil desconstrucció d’una estructura jeràrquica que sembla que és invisible a la societat, però que atempta contra les persones racialitzades, especialment les de pell fosca. Una proposta entre moltes altres. Una alternativa que les ciutats capitals haurien de començar a adoptar amb tota naturalitat i esdevenir un referent. Que el rebombori mediàtic sigui per posar fi a una exhibició nefasta i ridícula, i per començar a implementar canvis com el descrit en totes les pràctiques, que el nexe institucional serveixi de camí cap a una societat antiracista.