Tribuna
Cal un ús intel·ligent de la IA
Hi ha opinions molt optimistes sobre l’efecte que tindrà en l’economia l’aplicació de la intel·ligència artificial (IA). Segons un informe recent de Goldman Sachs, l’ús de la IA podria augmentar la productivitat un 1,5% anual en els propers 10 anys i faria augmentar un 7% el PIB global. Hi ha opinions encara més optimistes: fa poc The Economist esmentava un escenari de “creixement explosiu”, d’un 30% del PIB anual, al qual atribuïa una possibilitat del 10%. Aquest optimisme es basa en la idea que la innovació tecnològica, inclosa l’automatització, fa augmentar la productivitat, la qual cosa permet augmentar els salaris i estendre la prosperitat a tota la població. Però Daron Acemoglu i Simon Johnson, grans experts en l’economia del desenvolupament, en el seu darrer llibre, consideren que aquest optimisme és excessiu. Exposen que la IA s’ha d’introduir de tal manera que millori la feina que fan tots els treballadors. Substituir treballadors per maquinària no és suficient, cal crear noves maneres de fer servir el treball humà. El 1910, la reorganització de la indústria de l’automòbil feta per Henry Ford va suposar la introducció de maquinària que substituïa treball humà, però també va crear noves tasques en disseny de maquinària, en la seva utilització i control, en manteniment i reparació. I amb això va augmentar el nombre de llocs de treball.
L’automatització de les fàbriques també pot suposar un augment dels llocs de treball, ja sigui en feines no automatitzades de la mateixa fàbrica o per l’expansió de l’activitat en altres empreses. A la primera mitat del segle XX, l’expansió de la indústria de l’automòbil va estimular una gran expansió dels sectors de l’acer, del petroli i de la indústria química. En revolucionar les possibilitats de transport, també va impulsar un gran augment del sector comercial i de les activitats de serveis. Hi pot haver una combinació virtuosa amb l’automatització de feines tradicionals i la creació de noves tasques. De finals del segle XIX a mitjan segle XX, als Estats Units, la mecanització va fer que més de la meitat de la població ocupada abandonés el sector agrícola. Però es van crear una multitud de tasques manuals i d’oficina en la indústria i els serveis, que requerien treballadors més qualificats, amb salaris més elevats i fent feines menys perilloses i no tan esgotadores. Però aquest cicle virtuós es va començar a perdre als anys setanta, quan es va continuar accelerant l’automatització de la producció, però es va reduir la creació de noves tasques. És evident que la IA crearà més automatització. Un límit a l’automatització han estat les tasques que requereixen flexibilitat, criteri i sentit comú. Fins ara les màquines no tenien aquestes qualitats, però la IA generativa sí que podrà fer aquest tipus de tasques de manera excel·lent. La qüestió és, doncs, si, a banda d’això, la IA farà possibles noves tasques complementàries, que donin feina a molts treballadors amb diferents habilitats i nivells d’educació. De moment, la recerca en IA es concentra a equiparar les capacitats humanes en una diversitat de tasques cognitives, a aconseguir una IA que reprodueixi mimèticament les habilitats humanes i les superi. Però la recerca en IA es podria també orientar a complementar les capacitats humanes. Aquestes capacitats es veuen sovint limitades per la falta de coneixements o habilitats específiques. La IA podria ajudar en aquest camp. Per exemple, per formar, de manera continua, treballadors experts, com personal mèdic o educadors, però també electricistes i lampistes. A més, la IA podria crear noves tasques per supervisar aquests processos, comunicar-se amb els clients o realitzar serveis més sofisticats que els actuals.
Acemoglu i Johnson adverteixen que, seguint amb la pauta actual, la IA crearà més desigualtat en la nostra societat. L’enfocament actual busca només l’automatització de la producció, i no hi ha la seguretat que la IA generi més llocs de treball dels que destruirà. Insisteixen que cal reconduir la recerca cap a una IA que complementi els humans, i que pugui ser utilitzada en la solució dels problemes socials urgents. També aporten una sèrie de consells. Són partidaris de canviar el model de negoci de les empreses d’IA, que ara es basen a expropiar dades dels consumidors sense cap compensació i en una publicitat digital orientada a aconseguir l’atenció dels consumidors per qualsevol mitjà imaginable. Cal afavorir models de negoci que generin més inversió en una IA que qualifiquen de complementària respecte als humans. També són partidaris de canviar el sistema impositiu, que ara grava especialment les empreses que contracten treballadors i no les que inverteixen en algoritmes i automatització del treball. I cal evitar l’ús de la IA en activitats que posin en risc els treballadors, per exemple en les decisions de contractació o acomiadament, així com en tasques de supervisió dels treballadors. Però cal prendre decisions i dissenyar una estratègia. Seguir en el curs actual simplement ens porta a una IA basada en l’automoció i substitutiva del treball humà, que no crearà una prosperitat generalitzada i accentuarà les desigualtats existents.