Segons com les tractis, així ets tu

Tinc alguns regals de Reis que hauré de canviar, bàsicament peces de roba, però ho faré al llarg de la setmana perquè vull evitar, tant sí com no, les cues dels primers dies de rebaixes. Això no obstant, diumenge a la tarda vaig fer un tomb per un centre comercial amb l’esperança de trobar inspiració per fer aquesta columna. Anava prenent algunes notes, que la memòria és cada cop més escassa: les grans ofertes, per sota dels 10 euros, són sovint vestits d’estiu. Molts abrics es venen al preu original, perquè m’imagino que fins fa quatre dies tenia més sentit comprar un biquini que un folre polar i s’ha d’aprofitar que el fred tot just ha arribat. La botiga de nutrició esportiva i vitamines està buida de clients, potser la promesa de posar-se en forma quan arrenca un nou any ha passat de moda. Anava preguntant-me on carai és la roba que estava exposada entre el 2 i el 5 de gener i buscant elements per omplir aquestes quaranta-nou ratlles quan vaig reparar en la quantitat de peces que s’acumulaven escampades pel terra d’una botiga. En algunes zones de l’establiment devia superar la que reposava als penjadors i estanteries. Em vaig fixar aleshores en les joves dependentes que batallaven contra la mala educació de la gent, un diumenge a la tarda i probablement per quatre duros, per intentar esmenar aquell caos. Aleshores vaig decidir que aquest article el dedicaria a elles –la gran majoria són dones–, les quals van afrontar el dia 5 una jornada interminable i esgotadora per deixar-ho tot a punt per al primer dia de rebaixes, i tot plegat per observar com la gent es comporta en una botiga de roba amb una desconsideració desbordant. Així que digue’m com valores els que fan les feines precàries i et diré com ets.