Puigdemont, comunista

Hi va haver un temps que Carles Puigdemont, a punt de convertir-se en refrescant president del govern de la Generalitat, arrencava una rialla de tots proclamant des del faristol del Parlament: “No ens volem assemblar a la CUP, encara que alguns es pensin que el meu pentinat i el d’Anna Gabriel s’assemblen.” Al cap dels anys sembla que ja no són els pentinats sinó les propostes les que es podrien intercanviar, sobretot aquesta de multar els empresaris que es neguin a retornar les seus socials a Catalunya. Fins i tot Artur Mas ha hagut de treure el venerable caparronet platejat de la paperera de la història per renyar el relleu generacional de l’antiga Convergència, la que sempre va sintonitzar més amb emprenedors i menestrals que no pas amb els pobres usuaris de la sanitat pública, retallada sense pietat com un bonsai amb les tisores de podar. Per cert, la paperera de la història, memorable expressió ideada per l’exdiputat de la CUP Benet Salellas que ha passat a formar part de les frases fetes de la nostra llengua contemporània. Ara els cupaires ja no fabriquen frases fetes, estan en hores baixes, en procés de recomposició, tant que fins i tot Junts els gosa avançar per l’esquerra amb això de multar empresaris. Encara que des del minut 1 els mateixos juntaires sabien prou bé que el recorregut de la idea seria més curt que l’enyorat serrell de Gabriel. Entre d’altres coses perquè és una proposta tan antinatural en una formació com la seva que, ja que parlem de pentinats, faria enrampar la cabellera d’un anticomunista aferrissat com l’argentí Javier Milei, i ha obligat el president de la patronal espanyola, Antonio Garamendi, a sortir de la seva habitual letargia per dir: “Això s’anomena regulació en vena o directament comunisme.” Dimecres al Congreso la carnavalesca deriva comunista dels de Puigdemont mutava directament en aposta antisistema quan van decidir no participar en les votacions, sense que l’esforçada escenificació evités la sensació de guió predeterminat. Un guió en el qual la idea de penalitzar les empreses que no tornin només servia de farciment perquè durant la negociació algun element havia de decaure. La certesa capitalista és que es fomentarà el retorn de les seus que van marxar a fora perquè potser allà no hi han fet els negocis amb la mateixa intensitat i comoditat que els feien a Catalunya.