Polèmiques de campanar

Segur que és ben coneguda per tots la rivalitat atàvica que enfronta –sempre amb polèmiques de campanar i sobre una pàtina de ranci localisme– les ciutats de Reus i Tarragona, totes dues històricament marcant paquet per ostentar l’hegemonia al Camp de Tarragona. Ni tan sols a l’hora de donar nom a la universitat hi va haver bona sintonia i, ni per l’una ni per l’altra, la universitat va acabar duent el nom de l’escriptor i polític Antoni Rovira i Virgili. Potser és per aquestes batalletes entre les dues ciutats més grans del territori que no ha acabat de prosperar mai un ens supramunicipal que aixoplugui la que és –encara que fins ara no disposi de cap ens que la reconegui i l’administri– la segona àrea metropolitana de Catalunya. Ara ho tornem a intentar. Abans d’acabar l’any els alcaldes de Tarragona, Reus, Cambrils, Constantí, la Canonja, Vila-seca, Salou i Valls, a més dels consells comarcals del Tarragonès i el Baix Camp, la Generalitat i la Diputació van comparèixer plegats per anunciar la creació del Grup Impulsor de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. És el nou intent, després del ja mort i enterrat Consorci del Camp de Tarragona (creat el 2001) i d’altres iniciatives similars que s’han intentat a favor d’allò que en diuen els interessos comuns, sobretot pel que fa a temes de mobilitat i transport. Que Tarragona i Reus i la resta de municipis impulsors siguin ara del mateix color polític socialista (excepte Vila-seca i Valls, en mans de Junts) potser facilitarà l’arrencada. Però queda molt camí per veure si, ara sí, la segona àrea metropolitana del país ho és realment.