Democràcia ‘popular’

El llenguatge ho suporta tot, fins i tot la cara dura, la hipocresia i la maldat. Per això l’eufemisme és una eina habitual en la política, perquè molt sovint vol fer passar bou per bèstia grossa. Per exemple, el terme “democràcia popular” entra bé, però la realitat és un totalitarisme descarnat, deshumanitzat i amb un índex de víctimes mortals de desenes de milions de persones. El “nacionalsocialisme” va en la mateixa línia i no caldria entrar en detalls si no fos per comentar un dels seus engendres, la “solució final”, que no amagava altra cosa que l’assassinat planificat, sistemàtic i massiu de milions de persones per ser d’un grup etnoreligiós concret. I el mateix es pot dir dels actuals governants d’Israel, quan parlen d’una “operació precisa i selectiva contra Hamàs” a Gaza, per referir-se a l’exterminació de desenes de milers de palestins, bàsicament perquè els fan molta nosa des de fa moltes dècades i Hamàs els ha donat coartada. Es tracta del mateix tipus de legitimació que buscava el PP de Núñez Feijóo, d’Aznar, de Díaz Ayuso i companyia quan parlava abans-d’ahir en seu parlamentària de “democràcia moderna” per donar carta de naturalesa a l’eliminació dels partits polítics independentistes catalans, però també dels sobiranistes i dels nacionalistes i de tots aquells que tinguin projectes polítics que vagin més enllà del que fa mig segle va deixar lligat i ben lligat el dictador franquista. Perquè a la pràctica ni tan sols es tracta del que diu aquella Constitució que nos dimos entre todos –quin gran eufemisme!–, sinó que es tracta del que volen que digui la lletra de la carta magna, que és el que ells interpreten que diu i permet. Perquè al PP no li interessa gens la democràcia, sinó el poder. Allà on la gent del PP està dient “democràcia moderna”, del que estan parlant és de totalitarisme, d’eliminar partits polítics amb una tradició democràtica contrastada, de posar fora de la llei i del sistema ideologies i projectes polítics tan legítims com qualsevol altre, de deixar milions de ciutadans sense representació política, d’expulsar una part de la societat. Senzillament perquè els fan tanta nosa com a Hitler els jueus, a Netanyahu els palestins o a Stalin els demòcrates.