D’aquí a Europa

Des de l’entrada de l’Estat espanyol a la Unió Europea hem pogut comprovar com, des dels ajuntaments, s’ha vist Europa com un ens extern, aliè a la vida quotidiana de la gent. Els alcaldes, sobretot en pobles petits, parlen d’Europa com si ells no en formessin part, com si Europa fos un ens estranyament poderós al qual recórrer quan falten diners a la caixa. De fet, així ha estat durant molts anys. La inclusió de l’Estat espanyol a la UE no s’ha viscut de la mateixa manera des de Catalunya o Sevilla que des de Berlín o París. Conscients de la manca d’identificació dels ciutadans europeus amb el que representa Europa, s’han desenvolupat diferents iniciatives per impulsar la implicació de les institucions i autoritats locals en la construcció d’Europa. Seguint la premissa que diu que Europa som tots, va néixer la xarxa Building Europe with Local Councillors (BELC). L’objectiu d’aquesta xarxa és enfortir el diàleg entre les institucions europees i les autoritats locals per donar sentit a la idea d’una Europa que creix i s’enforteix des de baix cap a dalt i, per tant, que compta amb els municipis i els seus ciutadans.

Precisament, fa uns dies, l’Ajuntament de Sitges ha anunciat la seva integració en aquesta xarxa. L’Ajuntament de Sitges considera que és vital que els ciutadans de la ciutat participin, en la mesura que sigui possible, en les decisions europees que els acabaran afectant en el seu dia a dia. Perquè, qui ho diu que allò que es decideix a Brussel·les no afecta els veïns de Guardiola de Font-rubí o d’Olivella? Que ho preguntin als pagesos del Penedès, als pescadors de Vilanova i la Geltrú o als pastors del Pirineu, si les decisions europees els afecten o no...

De moment, a l’Ajuntament de Sitges tindran una regidora –Eva Martín– que treballarà per garantir la representació del municipi en un espai internacional pensat per a la promoció de la participació i per incentivar la informació de la ciutadania. Rebre informació de primera mà és clau per poder prendre decisions efectives que facilitin la vida a les persones, que és, al cap i a la fi, l’objectiu dels polítics i les institucions locals. O no?

La clau, però, és què passa amb municipis del Penedès afectats per les polítiques europees respecte a la plantació de vinya; o què passa en municipis on és clau emprendre accions de plantació per avançar en la prevenció d’incendis o en la millora del context respecte a la sequera i el canvi climàtic; què passa amb els efectes del canvi climàtic al Mediterrani i com afecta això el sector de la pesca en un entorn on tota la legislació europea està pensada per a un context molt diferent del Mediterrani. La clau és ser-hi, per poder fer pedagogia i fer entendre que les coses no són com es veuen des de Brussel·les i que Europa és una cosa més gran, acolorida i diversa que no pas allò que es veu des del Parlament Europeu. La clau és fer entendre que aquí també és Europa.