Com l’aire

Segons el diccionari català, s’entén per “límit” una línia real o imaginària que marca un territori i el separa d’altres. Psicològicament parlant, posar límits a algú o a una mateixa vol dir fer-nos respectar, i quan no en posem és quan després se’ns pugen a sobre i fan de nosaltres el que volen. Llavors ocorre que entrem en cercles viciosos plens de dolor, tanmateix es retroalimenta l’art de queixar-nos. Una servidora, com molts de nosaltres, també ha tingut dificultats per posar límits als altres i a mi mateixa; no obstant això, la meva llum sempre ha pogut més que la meva foscor. Per tant, si caic em torno a aixecar, i si torno a caure em tornaré a aixecar, fins que la línia dels límits sigui més visible i alhora tan brillant que ni m’hagi d’esforçar a posar-ne. Posar límits és tan necessari com l’aire que respirem.