‘Sempre Máis’

Falta un mes per a les eleccions gallegues i les microboles de plàstic s’han convertit en un malson per al Partit Popular. Diria que no existeix cap altre partit capaç d’ensopegar tantes vegades amb la mateixa pedra: davant d’una crisi els dirigents del Partit Popular tenen tendència a negar els problemes fins a l’extenuació encara que la realitat els desmenteixi de manera evident.

N’hi ha molts exemples: des dels “hilillos de plastilina” del desastre ecològic del Prestige fins a l’“ha sido ETA” de l’atemptat de l’11-M, passant pel sinistre aeri del YAK-42 en què van morir més de seixanta militars espanyols: les presses del govern del PP per amagar la veritat van provocar autèntics despropòsits a l’hora d’entregar les restes mortals a les famílies. Al cap de quinze anys de l’accident, Turquia encara va trobar una cama d’un cos per identificar. No va ser pas millor la gestió de l’accident del metro de València en què van perdre la vida més de quaranta persones; divuit anys després encara no se sap la veritat. L’Estat va mentir i maltractar les víctimes, una vegada més.

El modus operandi del PP sempre és el mateix: ordir una trama per ocultar la veritat, utilitzant si poden els mitjans propers (com va ser el cas de Canal 9 a València) amb l’únic objectiu de no perjudicar les seves expectatives electorals. I quan la veritat ja no es pot amagar més, aleshores reaccionen a la defensiva repartint culpes a l’adversari i repartint sobres per comprar silencis. El Nunca Máis malauradament s’ha convertit en un Sempre Máis quan es tracta que el PP gestioni crisis.