El voraviu
Un Vietnam, Illa, sí
El fa Sánchez de tant que es creu un geni de la improvisació i la supervivència
Salvador Illa ha agraït l’abstenció de Junts, però els ha criticat l’estil. A ell li funcionen i li encaixen més les formes d’ERC. “Van fer menys soroll i també van ser molt efectius”, assegura Illa, que ha declarat que li agraden “les polítiques serioses, rigoroses i enfocades a solucionar problemes”. Si ell ho diu... A mi el que m’ha agradat és la qualificació de “Vietnam”. Trobo que va molt a missa i que s’ajusta molt a l’aigua (política) que baixa. Segons ell, “hi ha gent que sembla que li agrada convertir cada votació en un Vietnam”. Vol dir els de Junts. Però repeteixo que la qualificació m’agrada molt. Trobo que és tal com estem. En un Vietnam. A casa i al país veí. No només les votacions que a Junts se li giri la barretina, senyor Illa, seran un Vietnam. Tota la política serà un Vietnam. Que no ho veu? El seu capitost Sánchez s’ha cregut tant que és un geni de la improvisació i la supervivència que ho mina tot i on no mina hi excava túnels infinits, que abandona i ocupen d’altres. Tot serà un Vietnam, Illa. I temo que no serà el del petit univers de Robin Williams a Good morning Vietnam (Barry Levinson, 1987), no. Serà el pitjor Vietnam. El més descarnat. El del napalm. Tal faràs, tal trobaràs, deia l’àvia Neus, Illa. Explica-ho a l’amo. Què espera si per uns decrets pacta sobre immigració a l’esquena del ministeri de l’Interior, que ho ha de deixar; del govern, que ho ha de rebre, i de tu mateix, Illa, que ets el seu home a Catalunya?
