El Líban, davant un nou abisme

El Líban gaudeix d’una natura, un clima i una localització privilegiades. Les seves ciutats es compten entre les més antigues, amb més de 5.000 anys. Al bell mig de les rutes de comerç entre Àsia i Europa des de l’antiguitat, aquestes terres ens han llegat l’heritatge fenici i el seu alfabet, precursor del nostre. La paraula grega per a papir (llibre), byblos, ve d’un port fenici que hi comerciava. Mil·lennis després, byblos designa el llibre per excel·lència, la Bíblia. A partir de la independència de França el 1943 fins a la guerra civil (1975-90), el Líban fou conegut com “la Suïssa de la Mediterrània”. La rica Beirut enlluernava com a destí turístic i financer gràcies a la seva societat tolerant i oberta –amb la proporció de cristians més alta de la regió– i fiables serveis bancaris.

El malaurat país ha viscut des de llavors moltes desventures. Des del 2019 ha caigut en una de les tres crisis més greus registrades al món des de mitjan segle XIX. La lira libanesa ha perdut més del 98% del valor respecte al dòlar i el 80% de la població s’ha enfonsat en la pobresa. El govern mantingué durant dues dècades elevats dèficits fiscals i per compte corrent que es finançaven amb bons del tresor a elevades taxes d’interès. Tal política ha estat comparada a una estafa piramidal i, de fet, la Interpol persegueix l’ex-governador del Banc del Líban per corrupció. Només en salaris públics, l’Estat es gastà el 120% dels seus ingressos el 2019! La muntanya de deute públic esclafà finalment el sistema bancari i de retruc es carregà serveis bàsics com l’aigua i l’electricitat i tota l’economia libanesa. S’aixecaren protestes populars contra la penúria econòmica, però sobretot contra un arcaic sistema polític basat en confessions religioses i corruptes de soca-rel. Hezbol·là, el partit de Déu, hi envià esbirros a apallissar els manifestants. El govern dimití l’octubre del 2019, però no fou reemplaçat per un executiu tecnòcrata independent perquè aquest partit xiïta ho impedí.

L’Estat libanès no té el monopoli de la força. El manteniment de les milícies armades de Hezbol·là viola les Resolucions de les Nacions Unides 1599 i 1701 i l’acord de Tàïf per al final de la guerra civil. El Partit de Déu disposa de desenes de milers de soldats i d’un imperi empresarial, mediàtic i d’assistència social, a part de les transferències de l’Iran i Síria. Manen ells. Fou fundat el 1982 amb implicació directa de Teheran i com a reacció a una sagnant invasió d’Israel que, al seu torn, pretenia posar fi als atacs terroristes palestins des del Líban. La violència engendra més violència. El Líban és víctima d’un ordre polític anacrònic, clientelista i corrupte que dissortadament no té prou força per canviar. Les potències estrangeres l’utilitzen per a les seves guerres per procuració via les principals confessions. Els xiïtes són aliats de l’Iran i Síria; els sunnites, de l’Aràbia Saudita, i els cristians maronites se senten més propers a Israel i Occident.

El Líban no es pot permetre una nova guerra. Al col·lapse econòmic del 2019, s’hi afegí la crisi de la covid i la tràgica explosió al port de Beirut el 4 d’agost del 2020. L’esclat de milers de tones de fertilitzant emmagatzemat sense mesures de seguretat és la detonació no nuclear més forta al món des de la Segona Guerra Mundial. La investigació judicial s’encalla i ningú no respon pels centenars de morts i milers de ferits. El càrrec de president –reservat a un cristià– roman vacant des de fa més d’un any. El primer ministre –sempre un sunnita– exerceix en funcions. És l’home més ric del Líban i, per tant, membre de ple dret de l’elit extractiva. Les autoritats es neguen a aplicar les reformes que exigeix el Fons Monetari Internacional (FMI) i imploren el Banc Mundial i la Unió Europea. Sense acord amb l’FMI i sense accés als mercats financers per impagaments del deute públic, la població del Líban es veu privada de les injeccions de capital que tant necessita.

Mentrestant, Hezbol·là, des la frontera sud, que controla, ha decidit unilateralment provocar Israel amb atacs contra militars i civils. Disposa de més de 100.000 coets. El terrorisme i l’odi corquen els fonaments de la societat que els practica. Correspon als mateixos libanesos desempallegar-se d’aquesta xacra, amb l’ajut d’Occident. En les darreres eleccions, el 2022, Hezbol·là ja va perdre la majoria al Parlament. Fa uns dies, les pantalles de l’aeroport de Beirut foren hackejades i transmetien missatges contra Hezbol·là i el risc de guerra. Hi ha esperança.