Catalana com la Guàrdia Civil

Carlos Prieto, el delegat del govern a Catalunya, deu viure traumat pel dilema entre forces de l’ordre i forces d’ocupació, i li surt quan ha de preparar sermons per als seus subordinats. Ja se li va veure el llautó a l’octubre al aquarterament de la Guàrdia Civil a Sant Andreu de la Barca. Aquell dia, que celebraven la patrona, els va esperonar a creure que “la Guàrdia Civil és una policia catalana com la que més”. “Oblidin el que poden haver sentit, no es pensin que no seran benvinguts, aquí la ciutadania els estima”. Ja ho vaig escriure aquell dia! Quina visió de la jugada, amic, i quina manera d’enganyar la teva gent! Dissabte, en la celebració del bicentenari de la fundació de la Policía Nacional, a Montjuïc, davant de les columnes de Puig i Cadafalch, tampoc se’n va poder estar. “Vosaltres també sou una policia catalana”, els va dir. En cap més dels centenars d’actes fets a tot Espanya se’ls ha “territorialitzat”. Parlés qui parlés, el PSOE o el PP. A Ciudad Real no els varen dir que eren una policia castellanomanxega. Ni a Lleó, castellanolleonesa. Ni gallega a la Corunya. Ni navarresa a Pamplona. Ni riojana a La Rioja. Ni res enlloc. Són la Policía Española, celebra el bicentenari de la seva fundació i a Catalunya han tingut massa vegades el comportament d’una força d’ocupació més que el d’una força de l’ordre. Per trauma que això li generi, al delegat del govern, i pel ridícul que li faci fer en els sermons. Española, i vas que et mates!