Assetjaments i protestes
Els autors de les pintades poden anar a aprendre la lliçó. Si vols que et respectin, sigues respectuós
Girona va ser assetjada diverses vegades. Els dolents de cada cas volien entrar i els bons els ho impedien darrere la muralla. Per haver resistit els assetjaments que li ha ofert la història, la ciutat és molt noble, molt lleial, fidelíssima i tres vegades immortal. Ara parlaré d’assetjadors, però d’una altra mena.
Resseguint la vella muralla he passat davant els nobles edificis de la universitat, secció de lletres, si no m’equivoco. L’antic convent de Sant Domènec, tants anys gobierno militar, em mostra unes pintades inquietants: “ens eduquen assetjadors” i “rector encobridor”. Pintura negre contundent sobre el vermell dels rajols vistos dels murs. Una pena. Com que no ho signa ningú, entenc que ho signen estudiants. No sé si estan denunciant professors que assetgen noies, professores que assetgen nois o a l’inrevés. Em podeu dir que assetjadors és un adjectiu masculí plural, però això seria prendre partit en les discussions entre els feministes i els lingüistes.
D’altra banda, amb tot això dels col·lectius LGTBIQ+... costa aclarir-se. Per si de cas, ho busco: L’acrònim LGTBIQ+ és emprat per referir-se col·lectivament a les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres, intersexuals, queer i qualsevol altre tipus d’orientació sexual o identitat de gènere socialment marginades i oprimides). Entesos.
Tornem al tema. Alumnes de la UdG denuncien que tenen educadors/es que els/les assetgen. Estic d’acord que no pot ser, que alguna cosa s’ha de fer. A la porta veig una altra pintada. Diu que cal canviar els protocols. Entenc, doncs, que hi ha un protocol i que s’ha aplicat. S’ha fet el que estava previst i el resultat no ha agradat als presumptes assetjats. Per això les pintades. Ho comprenc, crec. Però, cal empastifar les parets de l’edifici amb pintura negra?
Durant molts anys, l’únic cartell en català que hi havia a Girona era al carrer del Portal Nou, a la casa dels Dalmau Pla, en un petit quadrat de rajola de la Bisbal que deia: “Per respecte a la ciutat no embrutiu la paret.” Encara hi és. Els autors de les pintades poden anar a aprendre la lliçó. Si vols que et respectin, sigues respectuós.
