Ai, els prejudicis...

En el programa El foraster, el presentador caça el personatge més excèntric, estrambòtic, peculiar del poble i, tot seguit, de manera atzarosa embasta la conversa amb ell al mateix carrer. Quan en Quim caricaturitza la “moooolt bona gent”, aconsegueix que el públic de la sala esclati amb rialles desfermades. Quan la càmera enfoca el privilegiat dels vilatans, aquest no sembla el mateix perquè va clenxinat, net i polit com si fes la primera comunió. Voltant pels carrers d’Olot, també ens topem amb persones que es diferencien de la resta, ja sigui per la seva vestimenta o pel seu tarannà. Ves que la diversitat és enriquidora, però no ho són tant els prejudicis. La gent canviem de vorera o esquivem algú quan la seva aparença ens incomoda. Amb un cop d’ull escanegem de dalt a baix la figura del subjecte i, sense dades suficients, l’etiquetem involuntàriament. Ai, els prejudicis..., actuem com científics a partir de les creences, les experiències, i sovint no busquem alternatives plausibles i objectives que ens apropin als altres, als discordants. El cas és que m’he creuat moltes vegades amb un senyor que porta un barret ple d’ocells de colors, de fantasia, i no hi he intercanviat mai cap mot, tot i ser molt extravertida i curiosa. Evidentment, el meu subconscient ja l’ha etiquetat. Té el cap ple de pardals, mai tan ben especulat. Potser per aquesta convicció em va venir tant de nou conèixer la seva història per la xarxa d’Instagram. La Sílvia, una amiga, va publicar una preciosa imatge amb l’home del barret d’ocells. En la publicació li demana, en format de diàleg, per què porta aquell barret replet d’ocells. Ell li respon que és una llarga història. Ella insisteix a conèixer-la com si fos el foraster i en desvela la intimitat. Havia tingut un greu accident que li va provocar sordesa i conseqüentment, una depressió; es va tancar en ell mateix, desconnectant del món exterior i amb recepta mèdica a la mà. Va decidir substituir les píndoles pels ocells i seduir les persones de l’entorn. El barret amb ocells és el reclam per encetar la conversa i, als més menuts que se li apropen sense recel, els regala ocells i somriuen amb ell. Una història que podria ser una meravellosa rondalla o una faula pròpia dels grecs o dels romans, precursors d’aquest gènere literari.