De gent “massa” sensible
Parlen de persones afectades de “massa” sensibilitat. Jo que sempre m’havia pres el sentimentalisme com un signe de vitalitat espiritual..., ves ara amb què em surten. No és una qüestió que em provingui d’escoltes furtives o esbiaixades. Em va arribar, no fa poc, derivada d’un Telenotícies, corroborada a més per “experts” del món científic. Vaja, que el fet no és tan sols plausible. Que es tracta d’una realitat. S’afirmava, en l’àudio, en relació amb aquest col·lectiu, que acostumen a reflexionar “en excés”. Cert que la vida cal prendre-se-la “on the rocks”, per certs destil·lats que a voltes s’hi combinen, causa de no pocs decandiments. Ara, arribar a considerar exagerada l’autoreflexió, què voleu que us digui... A veure si serà que interessa posar-nos a no pensar... Potser sí que he estat jo que n’he fet una lectura, diguem-ne, tendenciosa. Acostumo a rumiar, no sé si “massa”. La tara, sospito, em ve ja de petit. Si és el cas, ja em perdonareu, arribo tard a lliurar-me a les proves mèdiques que s’hi prescriuen. Alguna recepta per ajudar-me a no filosofar?
Girona