Limitar l’accés al porno

El context: grup de WhatsApp de mares d’alumnes de sisè de primària. S’encén l’alarma. Els nens –en masculí– d’entre 11 i 12 anys ja tenen mòbil, molt probablement a una edat que no toca, i les mares fan, d’amagat o no, una revisió dels xats dels infants. Una mare detecta en un grup de la classe una profusió de stickers, aquelles petites animacions que proliferen en el WhatsApp, d’alt contingut pornogràfic. Potser no cal entrar en detalls gaire explícits, només dir que provoca un gran escàndol en el grup de mares. Què fa el meu nen rebent això! Per part d’un altre nen de la classe! Com li arriben aquests continguts al nen emissor! Els seus pares no li vigilen el mòbil, o què? Passat l’ensurt inicial, toca afrontar la segona fase. I ara què fem? Una mare apunta a la necessitat de parlar del porno amb els infants. Una altra recomana el llibre El semen mola, com a eina educativa. N’hi ha que envien vídeos de YouTube amb sessions de sexòlogues adreçades als adolescents. A alguna se li acut que s’hauria de parlar amb la tutora per saber si tracten el tema a classe. El desconcert, en tot cas, és general. Perquè si una conclusió es pot extreure de situacions com aquesta és que l’educació sexual dels nens i adolescents encara no es tracta com s’hauria de fer en un context d’alta exposició al porno a internet. Benvinguda sigui, per tant, la promesa de limitació per edat en l’accés als webs porno que planteja el govern estatal. Perquè cal molta feina col·lectiva per revertir el fet que una tercera part d’adolescents té un porno altament agressiu cap a les dones com a font d’educació sexual.