Pegasus i el risc de fallida democràtica
El Consell de Ministres espanyol ha desclassificat part dels documents de l’espionatge amb Pegasus. Hi ha una causa judicial oberta que l’obliga a fer-ho per poder interrogar Paz Esteban, l’exdirectora del CNI. No haver desclassificat tots els documents que demana el jutjat compromet la imatge de govern que vol anar fins al fons per netejar unes clavegueres de l’Estat que durant massa temps s’han desbocat –tampoc queda clar si de manera autònoma o si amb els ulls grossos dels seus comandaments i responsables polítics– fins a posar en risc extrem la qualitat democràtica de l’Estat espanyol. Si el govern de coalició PSOE-Sumar vol anar fins al final en els temes més tèrbols –Pegasus, operació Catalunya– com assegura la seva portaveu, ja ha perdut una primera oportunitat de ser creïble. Pegasus és un afer que a Brussel·les amoïna molt més que als conjunts dels poders de l’Estat. A Europa l’espionatge polític fora de control es considera d’extrema gravetat perquè per la seva pròpia naturalesa s’escapa dels mecanismes de seguiment dels poders públics i perquè els seus objectius atempten contra diversos drets individuals i principis fonamentals de la democràcia, amb la privacitat de les comunicacions i la llibertat de pensament en posició destacada. La desclassificació és conseqüència del procediment judicial obert per la querella presentada pel president Aragonès en saber que va ser espiat. En aquest cas, l’admissió a tràmit i instrucció de la demanda evita la fallida de l’estat de dret, cosa que no ha succeït fins ara amb la ingent quantitat de material de l’operació Catalunya, que continua aflorant dia a dia i davant de la qual tant jutges com fiscals es mantenen tan impassibles com en l’última dècada. Sobta, perquè, amb el poder judicial posant-se de perfil davant les vergonyes de la policia patriòtica, la fallida de l’estat democràtic és un fet. Igualment sorprèn que a la UE, tan neguitosa per Pegasus, no s’immuti en aquest cas flagrant de fabricació de proves falses per perseguir rivals polítics. I fa desconfiar l’actitud del PSOE, que sempre ha guardat silenci i ara diu voler anar fins al final quan el 2017 va avalar el 155 sent conscient que l’operació Catalunya no era una fabulació independentista.