Atenció al client

Fa uns trenta anys vam tenir un problema amb una peça cabdal d’un cotxe japonès nou quan ja havia superat el període de garantia. El delegat de Catalunya i el distribuïdor de Madrid, amb bones paraules, ens van assegurar que no hi havia res a fer... fins que vam establir contacte directe amb el servei al client de la casa japonesa. Mil disculpes, problema resolt i dintre de la garantia.

Abans d’aquestes festes vam fer una comanda electrònica de 450 dosis d’un producte italià de qualitat al seu distribuïdor de Madrid. Per cinquena vegada consecutiva va sortir malament; van arribar 3.000 dosis i per una màquina que no era la nostra, això sí, al preu de les 450. O sigui, mal servei i mal negoci... Les nombroses converses telefòniques i telemàtiques anteriors amb el seu servei d’atenció al client no van servir de res, llevat de les disculpes i la reincidència.

Durant aquestes dècades la majoria d’empreses catalanes, sense assolir l’exquisidesa, rapidesa i eficàcia de les japoneses, s’han posat les piles. A Madrid, per contra, les coses van, en general, com abans; estan acostumats –com passa amb tots els poders fàctics de l’Estat– a tractar amb clients captius, tot esperant que siguin aquests els que s’adaptin a la seva idiosincràsia, com si els seus problemes no fossin els de l’empresa. Ja s’ho faran!

Però, més enllà de l’àmbit empresarial, resulta més preocupant encara que els governs i els partits polítics tractin els seus ciutadans i votants, respectivament, amb el mateix menyspreu que aquestes empreses, tot oblidant els compromisos electorals adquirits i canviant-los segons el seu interès, que sempre és a curt termini. Els més llestos mai no perden de vista el llarg termini. No sembla el cas dels partits catalans. I, si no, només cal veure com evolucionen les negociacions en joc.