Marquès de l’Argentera: el menyspreu

L’avinguda del Marquès de l’Argentera havia estat una important porta d’entrada a la ciutat de Barcelona per la seva proximitat al Port Vell i per tenir-hi, a tocar de la Ciutadella, l’estació de França. L’edifici de la Duana va ser alçat en aquells verals l’any 1792 durant el regnat de Carles IV, prenent la forma d’un imponent palau neoclàssic, per controlar l’arribada marítima de mercaderies. Més endavant, canviaria el seu ús per passar a ser allò que s’anomenava Govern Civil, la seu de l’Estat a Barcelona. L’estació de França, tal com la coneixem avui, va ser inaugurada l’any 1929 coincidint amb l’Exposició Internacional. De sòbries formes clàssiques, el projecte elaborat per l’arquitecte basc Pedro Muguruza –en col·laboració amb els catalans Raimon Duran i Reynals i Pelai Martínez– lligava bé amb el noucentisme classicitzant imperant a Catalunya i tenia la prestància de les grans estacions de les principals ciutats europees.

Avui, passejar per l’avinguda del Marquès de l’Argentera, mirant a la vorera de mar, és com passar per un port de pescadors: està tot ple de xarxes esteses. En aquest cas, no serveixen per capturar peixos, sinó per evitar que els despreniments dels edificis ens donin algun disgust irreparable. Tant l’estació de França com l’antiga Duana porten la mateixa vestimenta que indica la necessitat d’una rehabilitació urgent. No és només la indumentària allò que comparteixen els dos edificis. Els uneix també que són immobles de titularitat estatal: l’un és d’Adif i l’altre, del Ministeri d’Hisenda. En pocs centenars de metres hi tenim tota una metàfora del paper que té reservat Espanya per a Catalunya. Una deixadesa que no transmet altra cosa que menyspreu i que els que la practiquen no la tolerarien a la capital del seu país, on van tants recursos com calgui per deixar-ho tot ben polit i llustrós.