Opinió

Mirades

La història de Ca la Nieves

Montse Castaño va estudiar relacions públiques a la UNED i ha treballat en el món del màrqueting, la publicitat i la comunicació. Té una veu radiofònica meravellosa que es va poder escoltar a FEM Girona, entre altres emissores, però la vida professional la va portar a treballar com a dinamitzadora cultural al Museu de l’Anxova i de la Sal, i a la biblioteca Víctor Català de l’Escala i ara ho fa a l’Ajuntament. També escriu en aquest diari i condueix grups de lectura per a nens i joves i per a adults a diverses biblioteques i ha format part de l’aplec literari Bellcaire Lletraferit. Ella és, però, escriptora. Fa un anys va publicar la seva primera novel·la, La dolça Caterina, l’última de les Malastruga, que va ser un èxit literari i és el segon llibre més venut de la seva editorial, la gent d’Edicions Cal·lígraf, segons explica Jaume Torrent, un dels seus editors. Després va escriure Un andaluz entre dos tierras, una biografia. Entremig Lluís Coll, un bon amic que ens va deixar fa poc, la va posar al darrere d’una història que es va acabar convertint en el seu nou llibre.

Fa nou mesos, per Sant Jordi, va presentar Ca la Nieves. Un llegat de records. Un llibre que val molt la pena, que es va esgotar molt ràpidament i que es va tornar a reeditar. Lluís Coll li va parlar de Neus Ballester Tell, que li havia promès a una seva tieta que recopilaria la història de la família. I la història de la família és la història de Ca la Nieves, el mític restaurant de l’Escala que ja és part de la història del poble. La voluntat de Neus Ballester Tell, la besneta de l’àvia Nieves, va atrapar Montse Castaño i de les seves converses va néixer aquest llibre que explica la història d’una família, d’un establiment i també d’un poble que va créixer, com la fonda inicial, amb el turisme.

De la voluntat de la Neus d’explicar la història com li havia promès a la seva tieta en sorgeixen aquestes 268 pàgines, en què també es troben mítiques receptes de Ca la Nieves. Potser la gent més jove no s’imagina el que era Ca la Nieves. Allà hi menjava Josep Pla, un dels grans difusors de la casa, que hi anava amb l’Hermós i amb els seus amics literats. Hi passaven Dalí i Folch i Torres i també la mítica Soraya, la dona estimada però repudiada pel xa de Pèrsia. Ca la Nieves va obrir el 1914 per la voluntat de la Nieves Sunyer Badia d’evitar que els seus fills, Darwin i Arquímedes, haguessin de guanyar-se la vida al mar, com el seu home. Quins noms i quina història! Arquímedes, a la fonda i fent vi; Darwin, mestre republicà i escriptor, la veu i la memòria del qual es recullen en aquest llibre, que no és una novel·la però que es pot llegir com a tal. La història de la fonda del carrer del Port que es va convertir en un hotel modern en els anys del naixement i creixement del turisme.

La Neus Ballester, la veu narradora, va néixer a l’habitació 9 del primer hotel. Durant anys, parlar de Ca la Nieves era parlar de menjar molt i molt bé i la gent que anava a l’Escala als anys cinquanta, seixanta i setanta anava a Ca la Nieves o es pot dir que els que anaven a Ca la Nieves acabaven coneixent i parlant bé de l’Escala. Una família, una fonda que va ser hotel i un poble que l’autora i la Neus Ballester Tell estimen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.