Junts, ERC i Ripoll

A Pedro Sánchez se li poden dir moltes coses però curt de gambals no: cada cessió que negocia amb Junts desgasta ERC, i al revés igual, com a estratègia de cares a les properes eleccions catalanes, on tots dos competiran amb el PSC, és demolidora. Sobretot amb aquesta darrera pensada de reobrir el sempre espinós tema de la immigració i la xenofòbia, davant el qual tots plegats hem hagut d’aprendre tolerància i convivència sobre la marxa i segurament hi hagi pocs ciutadans amb l’expedient absolutament impol·lut amb allò que anomenem racisme quotidià. Encara no havia passat ni un minut de l’anunci de l’acord per avançar en la delegació de competències d’immigració a Catalunya, que els tertulians de les televisions espanyoles ja s’afanyaven a qualificar Junts de xenòfobs. Hi va ajudar que en les primeres declaracions després de l’acord amb el PSOE Jordi Turull prioritzés que volen les competències per expulsar els immigrants delinqüents reincidents, barrejant naps i cols qui sap si amb ganes d’impedir que Aliança Catalana s’apropiï des de Ripoll del relat i dels vots. Després el debat s’ha enreveixinat, altra vegada caient de quatre grapes en el parany de Sánchez, quan tothom hauria de ser més prudent amb uns armaris plens de pecats mal endreçats. Recordem sinó quan Quim Torra, tot just després de substituir el president Carles Puigdemont, va haver de demanar públicament perdó per uns tuits en els quals carregava genèricament contra el fet de ser espanyol. ERC tampoc se n’escapa, dels excessos verbals, aquí tenim el record d’Heribert Barrera al qual l’Ajuntament de Barcelona li va acabar retirant la medalla d’honor per frases com aquesta: “Ningú em convencerà que és millor una rambla amb gent mestissa que una on tan sols hi passegi gent blanca.” I el PSOE no pot donar cap lliçó, tenint com ha tingut a les seves files gent com Juan Carlos Rodríguez Ibarra, xenòfob però en aquest cas contra els catalans. Els perillosos de veritat, però, no són els bocamolls que segurament haurien de mesurar millor les paraules, sinó els xenòfobs que ho porten al programa electoral. És clar que la xenofòbia sempre és més senzill veure-la en els altres que no pas escombrar-la de casa.