Set planetària

La possibilitat de quedar-nos sense aigua s’acosta perillosament a cada casa on fins ara no n’ha faltat mai. I se n’ha fet i se’n fa ús i abús. La seva necessitat vital podria esdevenir escassetat creixent, mancança mortal. I, de fet, tràgi-cament, ja ho és en molts països. La guerra de l’aigua és a tocar. I les sequeres generalitzades i recurrents, un senyal alarmant que no fa sinó augmentar, agreujar i intensificar la set planetària. Però que ningú perdi la confiança, ni es desesperi, ni s’angoixi ni deixi de creure en la gran i “provada” capacitat d’inventiva humana i es prepari un còctel de pedres seques i terra eixuta, mentre els rics s’omplen les piscines privades amb l’aigua que prenen dels pobres. I mamant l’alcohol més car, rient-se dels que ja han begut oli.

Qui pugui tancar i obrir l’aixeta a caprici o discreció farà un acte d’insolidaritat –injustícia– major. I per cada litre d’aigua que malbarati, es farà còmplice d’un o altre mort de set (mentre que encara avui, dels morts de gana diaris, malauradament, no ens en sentim prou responsables), ho sàpiga o no. Però si la ignorància de la llei no n’eximeix del compliment, en el cas de l’aplicació d’un principi moral, la seva ignorància encara és més greu, ja que implica la mala voluntat de l’individu.