Obrir en canal la Constitució

Aquesta setmana s’ha fet cirurgia fina a la Constitució Espanyola: una incisió a l’article 49 ha permès canviar la paraula “disminuïts” per “persones amb discapacitat”. És una modificació necessària i benvinguda, és clar, però sorprèn que l’únic que considerin obsolet d’un text encarcarat i desfasat sigui el terme “disminuït”.

Només un de cada sis dels habitants actuals de l’Estat espanyol va votar la Constitució el 6 de desembre del 1978. Calculin: aquell dia els electors havien de tenir 18 anys, és a dir que només els nascuts abans del 1960 van poder votar. Tenint en compte factors com ara els habitants de l’època (37 milions), les dades de participació i l’esperança de vida, es pot deduir que només un 16,2% d’habitants actuals pot dir haver votat, ja sigui a favor o en contra. Primera conclusió: això de “los valores que nos unen” i “la Constitución que nos dimos entre todos” no ens deuen unir tant si la immensa majoria no vam votar res, començant per Pedro Sánchez, que llavors tenia 6 anys.

L’operació ha coincidit aquesta setmana amb l’enquesta del CIS que diu que un de cada quatre joves d’entre 18 i 34 anys no considera que la democràcia sigui preferible a qualsevol altra forma de govern. Posa els pèls de punta perquè l’absència de democràcia té un nom i és dictadura, i qüestionar els valors de la democràcia és la llavor de la ultradreta. Però l’Estat també hauria de veure que amb una eina legal postfranquista –i menys encara si se’n fa una lectura restrictiva– no es pot gestionar la realitat del 2024. La Constitució Espanyola no necessita una incisió sinó una operació a cor obert perquè, si esperen gaire, ja només podran fer-li l’autòpsia.