L’ombra del pigmeu

No és una faula (podria ser-ho), és més aviat una rondalla catalana que s’ha acabat convertint en un mantra fal·laç titulat “L’afició del Barça és la millor del món”. ¡Pues va a ser que no! Se m’acudeixen un bon grapat de clubs (Boca Juniors, Liverpool, Benfica, Celtic de Glasgow, Panathinaikos, Fenerbahçe, Sankt Pauli, Betis, Atlético de Madrid, Cadis, Dépor...) amb una afició més fidel, animosa, entesa, cívica o humil (segons el cas) que la barcelonista. Però la “cova mediàtica culer”, tan avesada ella a exacerbar les bondats (reals o no) de la institució, s’ha encarregat de fer-nos creure que la culerada és única, singular, especial i irrepetible. Doncs no. Segurament sí que és la més nombrosa –i prou–, però no està a l’altura de l’excel·lència poliesportiva –la qual és indiscutible– de l’entitat. Pel que fa a la “gent blaugrana”, hi ha un aforisme de Fernando de Zárate que il·lustra perfectament la seva pretesa grandesa: “Quan vegis un gegant, examina abans la posició del sol; no fos cas que es tractés de l’ombra d’un pigmeu.”