Tribuna
Nazisme d’aquí a deu anys
Un dia fred i gris de finals de novembre del 2023 un grup d’alemanys influents participen en una trobada clandestina amb neonazis en un hotel rural de Potsdam, no gaire lluny de Berlín. Fa temps que tramen un pla secret, però és el primer cop que es veuen en persona. A l’ambient s’hi respira una barreja de camaraderia i precaució. Són empresaris de renom, advocats, metges i fills de la burgesia alemanya, i han donat més de 5.000 euros per cap per reunir-se amb ideòlegs neonazis i polítics del partit d’extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD). L’objectiu és dissenyar una estratègia de neteja ètnica per “purificar” el país: planifiquen una deportació en massa de tots els alemanys que tinguin origen estranger, en diuen “reemigració”; en voldrien fer fora milions, expulsar-los a l’Àfrica. Comenten, queixosos, que les lleis que protegeixen els drets humans ho dificultarien, però els polítics d’AfD els tranquil·litzen: un cop arribin al poder ja s’encarregaran de fer-ho possible. Ho tenen de cara: les enquestes els situen en segona posició, i en alguns estats federals fins i tot van primers. El millor resultat de l’extrema dreta des de l’època del nazisme.
Qui lidera la reunió és Martin Sellner, austríac de 35 anys, un dels personatges amb més projecció de l’extrema dreta europea autodefinida “identitària”, amb militància neonazi al currículum i molt ben connectat amb l’alt-right nord-americana. Els discursos racistes de Sellner li han valgut que el Regne Unit li denegués l’entrada. Defensa la teoria d’origen nazi del Gran Reemplaçament, que sosté que hi ha un complot per acabar amb la “raça ària” a través de la immigració.
Segueixo les peripècies de Sellner des dels inicis –li vaig dedicar un capítol al llibre Feixisme persistent– i, com a tast, en destacaria el ridícul monumental que va fer el 2017 en un episodi que no li agrada recordar. Va capitanejar un grup de joves reaccionaris poc avesats al mar que van llogar una nau per patrullar el Mediterrani, “defensar els europeus de la invasió dels immigrants” i impedir que les ONG els salvessin. Volien causar el terror entre els que travessen el Mediterrani jugant-s’hi la vida, però els va sortir tot al revés. Després d’una tragicòmica epopeia prenyada de propaganda racista i d’incompetència, van acabar havent de ser rescatats per una ONG i acusats de tràfic d’éssers humans perquè duien a bord tripulació de Sri Lanka sense papers. S’hi van gastar més de 100.000 euros.
Malgrat ser un negat com a capità de vaixell, Sellner té prou èxit perquè el seu posat de rebel plastificat el patrocinen empresaris com els que van pagar per sentir-lo a Potsdam. Amb una estètica que moderneja i una intensa activitat a xarxes estudiada per seduir els més joves, diu en públic el que força poderosos expressen en privat. Vol que els “aris” alemanys s’alliberin del que defineix “culte a la culpa”, referint-se als crims del nazisme, que els fa ser “massa tous amb les ètnies que volen destruir-los”. L’objectiu, ras i curt, és negar la nacionalitat i la residència per motius racials.
L’extrema dreta fa temps que creix arreu, i el govern alemany considera el terrorisme ultradretà “la principal amenaça a la seguretat nacional” fa anys. Però aquest flirteig amb el nazisme d’empresaris i polítics d’AfD destapat pel portal d’investigació Correctiv ha fet reaccionar el país. Més d’un milió d’alemanys han sortit als carrers sota el lema “Contra el nazisme, nosaltres som més”.
El problema, però, és la lletra petita. La podem llegir ben nítida en el discurs de Sellner. Cap partit es presenta a les eleccions anunciant una neteja ètnica. Sellner calcula que calen uns deu anys més de batalla cultural, de dretanitzar el clima d’opinió i demonitzar la immigració perquè el seu pla pugui esdevenir socialment acceptable. I per això, van concloure, és imprescindible dedicar molts diners a continuar promocionant les seves idees als mitjans i a les xarxes. I no només això. “El paisatge del carrer ha de canviar, els restaurants estrangers han de sentir la pressió”, va dir a la reunió el líder d’AfD a Saxònia-Anhalt, Ulrich Siegmund, que parlava de fer la vida impossible als immigrants. Atien l’odi per, de mica en mica, fer tolerable el que ara ens resulta inacceptable. I és en aquesta presa de consciència on, com fa cent anys, comença la resistència o la complicitat davant el feixisme i el nazisme. Cadascú escull on serem d’aquí a deu anys.