Informe PISA

Em dic Maria i faig 2n d’ESO en una escola de Barcelona. Darrerament he llegit notícies sobre els mals resultats acadèmics dels alumnes a Catalunya. La setmana que vam tornat a l’escola vaig quedar sorpresa de com s’havia reaccionat. Ara resulta que tot està en mans d’unes persones que hauran de treballar molt de pressa perquè això s’ha d’arreglar ràpidament. A la meva classe som 33 alumnes i cadascú de nosaltres tenim la nostra vida i manera d’aprendre. Alguns no han triat aquesta escola, viuen molt lluny i al matí tenen molta son. Altres tenen mal humor perquè l’adolescència ja ho té això, que t’enfades i no saps per què. I d’altres tenen massa penes en què pensar. Quan arribem, ens trobem un sol professor per a tots, que a vegades també està trist o preocupat, sobretot perquè no pot arribar a atendre a tothom tal com li agradaria fer-ho. I jo penso: “A algú se li ha acudit destinar els diners a pagar més professors per repartir els 33 adolescents amb les seves 33 històries?” I si, en lloc de seure en un despatx i decidir que “hi ha pressa”, aquests experts van a passejar per les escoles i veuen què passa? Hi ha escoles de tota mena: les que tenen moltes coses, les que no en tenen, les que passen setmanes sense poder fer algunes assignatures perquè el professor està malalt i no hi ha substituts, les que reben alumnat nou gairebé cada setmana... No seria més ràpid i efectiu destinar els diners a les escoles i no a les xerrades del despatx? O, simplement, no seria més senzill demanar consell als professors, que són els que ho veuen? Moltes gràcies per la seva atenció i pel seu interès pel meu futur.