Ritmes

El president ha ascendit Vilagrà i Sabrià, en una maniobra interna que reconeix el pes polític que ja exercien. Descarta una clàssica remodelació del govern per afrontar la recta final de la legislatura, malgrat que alguns consellers tenen bona part del sector que gestionen en contra. Tampoc reforça àrees que hauran de prendre decisions impopulars i d’afectació econòmica per la sequera. La decisió més transcendent es va prendre dissabte en reiterar, ERC, Aragonès com a candidat a la presidència i descartar qualsevol altre candidatura més incerta. Seguint l’ordre, tocava anunci que s’esgotarà la legislatura –cap president avisa que no ho farà abans per no facilitar la feina als adversaris– i canvi de nomenclatura al nucli dur presidencial. Ràpid, per mostrar fortalesa.

En canvi, amb la negociació i aprovació del pressupost del 2024 cap partit sembla tenir gaire pressa. Aragonès fia bona part de la gestió de l’últim any als comptes, però no es veurà amb els altres partits fins al febrer, perquè els comuns i el PSC flirtegen amb els incompliments del 2023 i també afluixen el ritme. Tot i això, s’albira l’acord a tres bandes com el 2023. Més i tot si l’ERC d’Alamany s’acosta a Collboni, a Barcelona. El que a les entitats socials, als mestres o a les infermeres els sembla lent, al govern li sembla cadència d’anar-hi anant, en espera de desfer altres nusos com ara l’amnistia, els traspassos de Rodalies i immigració i el finançament. Aquests darrers esculls ja tindran un ritme sincopat. L’amnistia, per exemple, que no només haurà de superar la votació d’aquí a uns dies, sinó que no estarà al sac i una mica lligada fins que el darrer dels tribunals ordinaris comenci a aplicar-la, fins que el Constitucional l’hagi validat i, fins i tot, hagin retornat els exiliats sense ser detinguts. En aquest cas, l’abast de la decisió es comprovarà força després d’aprovar-se i ningú no s’atreveix a fixar-ne terminis ni velocitat. Que l’arrencada de cavall al Congrés no tingui aturada de burro als tribunals.