Casa Prim de Bordils: eren altres temps

A vegades, quan arribes a les portes de la vellesa, cal fer una parada acompanyada d’un balanç personal; és a dir, recopilar les vivències que has protagonitzat en aquesta vall de llàgrimes. Avui poso l’accent en els lligams, afectius, d’amistat lleial i entranyable, amb qui per espai de molts anys va ser magistrat de l’Audiència de Girona i senyor de la noble casa Prim. Em refereixo al sempre recordat i plorat Sr. Josep M. Martí Tarré. Qui signa aquest escrit pot dir, amb tot l’orgull del món, que per espai de seixanta anys vaig gaudir de la seva amistat i de la resta de la família, i d’aquestes sis dècades, durant quaranta anys –que són anys– va ser l’encarregat i principal i responsable de la famosa i aclamada Festa del Comiat de l’Estiu, oberta a tots i a tothom, tingués el tarannà polític que tingués. Malauradament en la darrera festa s’ha vetat l’assistència als representants dels partits independentistes, així com als dels ajuntaments de Bordils i Girona; Diputació, Defensor del Ciutadà de Girona i l’exconsellera de Salut Sra. Marina Geli, a part de tots els mitjans d’informació, i del cap de la Diòcesi gironina, simplement perquè és familiar d’un alcalde separatista, També es va vetar la doctora I.F.Ll., aquesta amb motius suficients per fer-ho; ja s’ho farà, amb la seva consciència. Per qui va tenir la responsabilitat i l’honor d’avalar la decisió presa pel Sr. Martí Tarré d’acceptar la que avui és la dona del seu fill, només puc manifestar el meu dolor, tristesa i enuig. Va accedir a l’emmullarament després de jurar i perjurar que faria seves les regles d’honorabilitat de la Casa Prim, el tarannà rural d’aquell entorn agrícola i forestal i, particularment, la pagesia que l’envolta i embolcalla. Al meu entendre, tot aquest condicionament ha fallat estrepitosament! Sí, amics, eren altres temps; perquè els d’ara mateix a la Casa Prim són totalment contraposats i contradictoris! Quina llàstima!