Raça humana
Necessitem saber com està la Mari
La Mari no passa el seu millor moment. No és que ho hagi verbalitzat, almenys davant nostre i d’aquesta manera tan nítida, però som uns quants els qui hem pogut comprovar en primera persona la preocupació que genera en algú que li és proper. Pel to de veu i pel rostre de preocupació d’aquesta persona –em refereixo a qui li té prou confiança, la Mari, per despullar les seves angoixes–, el tema és força delicat i mereix l’atenció de tothom. Que no sigui per culpa nostra que la Mari no surti del pou en què sembla que s’ha submergit. Ha de tenir paciència perquè la solució està en camí, segons l’amiga, i sembla que el Jesús –encara no sabem quin paper té en aquesta història– acabarà cedint. Si ell cedeix –tampoc no sabem amb qui o en què–, la Mari respirarà més tranquil·la. Diu l’amiga que l’han aguantat uns dies i l’han aguantat tant com han pogut, i a tots ens ha deixat bastant descol·locats perquè no sabem si es refereix al Jesús o a un altre actor que s’ha colat en la història però que de moment no hem pogut esbrinar. Així que a la Mari no li queda cap més remei que armar-se de paciència i esperar temps millors, que algun dia arribaran, sempre segons l’amiga, és clar. Perquè la Mari no ha dit ni piu respecte a aquesta qüestió, fins on nosaltres sabem, però malgrat la seva discreció ara som uns quants els que necessitem saber com està per quedar-nos una mica més tranquils. La llàstima, però, és que mai ho sabrem. Ni tan sols a través de qui ha estat la seva confident. Bàsicament perquè la seva amiga, la que en un vagó de metro cridava com si tingués un altaveu al pit mentre parlava pel mòbil amb la Mari, va arribar al seu destí i va baixar del comboi, i ens va deixar a la resta de passatgers amb l’ai al cor.