‘Ad petendam pluviam’

La llatinada no vol pas dir que algú peti (de por, de desig, d’angúnia...) amb relació a la pluja. Es tracta de la pregària canònica del missal romà de la santa mare Església catòlica, apostòlica i romana per implorar el do de la pluja, pregària que ja existia durant el pontificat de sant Gregori Magne, al segle sisè. Bàsicament es feien unes processons amb la imatge del Sant Crist i/o dels patrons de la parròquia, i s’hi cantaven les lletanies d’invocació als sants. No fa pas tant, en un poble de Sicília prop de Catània, en temps de sequera es treia en processó la imatge de sant Eupli, patró de la vila, i se’l deixava de bocaterrosa sobre un rostoll, fins que plogués.

I bé, resulta que alguns feligresos (pocs, molt pocs) van demanar al capellà del meu poble que es fessin pregàries per demanar la pluja, i el primer que els va dir el mossèn va ser que calia absoluta fe i confiança en la pregària, recordant allò de l’Evangeli, quan Jesús diu als deixebles: “En veritat us ho dic: només que tinguéssiu fe com un gra de mostassa, diríeu a aquesta muntanya: «Trasllada’t d’aquí cap allà», i s’hi traslladaria. Res no us seria impossible” (Mateu 17, 20). I vet aquí que els (pocs, molt pocs) feligresos hi van estar d’acord: calia tenir absoluta confiança i fe en el resultat de les pregàries.

Però el meu senyor rector, sembla que no pas tan segur com ells, els explicà una mena de conte, que no seria gens estrany que hagués passat de veritat. En un poble desconegut, també el poble fidel demanà fer pregàries per a la pluja, i el capellà els informà sobre les condicions indispensables: fe, confiança i seguretat que allò que es demanava era bo, i per tant el resultat seria positiu. També aquells fidels hi van estar d’acord, li van assegurar i fins jurar tota la confiança i fe del món per aconseguir la preuada pluja i el capellà anuncià les pregàries per al diumenge següent. El temple era ple de gom a gom, tothom volia la pluja, tothom assistia a la pregària. Quan arribà l’hora de començar, el mossèn va pujar a la trona i, davant la gran expectació general, va proclamar: “Doncs no, estimats germans: no farem pas les pregàries per a la pluja, perquè ningú dels que sou aquí teniu fe ni confiança: cap de vosaltres ha vingut amb el paraigua!”