Què en farem, del Palau d’Esports?

Que aixequi la mà el primer barceloní de més de quaranta anys que no tingui un sol record vinculat amb el vell Palau d’Esports del carrer Lleida. Els qui, com jo, allà hi vam anar més pels concerts que no pas pels esports (tot i recordar haver-hi vist jugar, ni que fos per televisió, Pepe Collins, Santi Abad, Herminio San Epifanio, Toni Tramullas i altres jugadors d’aquella secció basquetbolística de l’Espanyol), tenim batalletes per donar i per vendre. El meu debut, si la memòria no em falla: un concert per la insubmissió amb Lluís Llach, Joan Amèric, Albert Pla i, com sempre en tots aquells saraus, l’Elèctrica Dharma, en què, als cartells promocionals, s’hi veia un soldat amb la proclama “Nasio pa matà” al casc dibuixada per Ivà, el febrer del 1990. El meu comiat, si la memòria torna a no fallar-me: un mes de juliol l’any 2005 en què, en el marc del Grec, hi van actuar Dave Holland, Joe Jackson amb Todd Rundgren i Los Lobos, però en què el Palau d’Esports s’havia reconvertit ja en “Barcelona Teatre Musical” i havia canviat, entre d’altres coses, l’orientació de l’escenari. Entre una cosa i l’altra, Leonard Cohen cantant-nos The Future, Aerosmith presentant-hi Get a Grip, Jimmy Page i Robert Plant fent-nos imaginar com devia ser un concert de Led Zeppelin i Kiss actuant per primera vegada maquillats a Barcelona. Algú va pesar-hi també Nirvana en el seu primer i únic concert a Barcelona, menys de dos mesos abans que Kurt Cobain morís i, de tant en tant, dels nostres pares o d’amics més grans, ens arribaven notícies de tot allò que allà s’hi havia celebrat: un concert de Lou Reed l’any 1975 que va fer despertar unes quantes identitats; concerts de Queen, Cat Stevens i Santana a la meitat dels anys setanta; tres històrics recitals de Lluís Llach el gener del 1976 que, junt amb el que hi havia fet poques setmanes abans Raimon i el que hi faria pocs dies després Pi de la Serra, esdevindrien determinants per entendre aquells temps de Transició; el més que llegendari concert de Springsteen l’any 1981; la sorprenent visita de Grateful Dead mesos més tard; Zappa, Ray Charles, Bob Dylan i Miles Davis als anys vuitanta; el Nicaragua Rock del 1986; una incessant munió de bandes de rock dur que va convertir aquest edifici dissenyat per l’arquitecte Josep Soteras i inaugurat per als Jocs Mediterranis de l’any 1955 en el nostre particular Hammersmith Odeon...

Des de fa setze anys, però, al Palau d’Esports només hi van sensesostres, i el projecte anunciat per Collboni de convertir-lo en un centre d’innovació i tecnologies aplicades a l’esport no té encara data ni pressupost. “En aquests moments s’està treballant en el pla funcional que ha d’assentar les bases del futur projecte, amb la idea de fer compatibles els e-sports i l’activitat pròpia d’un equipament esportiu per al districte de Sants-Montjuïc”, se’ns comunica des de l’Ajuntament. “En paral·lel, s’estan produint converses amb el sector privat per aterrar el pla de negoci, atès que la gestió de la renovació del Palau es planteja des d’una lògica clara de col·laboració publicoprivada. La previsió és que al llarg del 2024 hagi finalitzat aquest procés.”

Un raconet on recordar, en aquest nou projecte, el passat gloriós que, per a la música, ha tingut el Palau d’Esports, seria un gran encert.